Veus

La veu ocupa un rol especial en relació al gènere que inclou paràmetres físics, culturals i performàtics. En diferents tradicions, el cant de les dones ha estat equiparat amb la sensualitat o amb la immaduresa, restringint-lo en determinats espais o situacions i potenciant-lo en altres. La voluntat històrica per part del patriarcat de disciplinar la veu i el cos de les dones ha basculat entre el control i l’atracció, on la mirada masculina les ha construïdes com a objectes de desig. Simultàniament, les actuacions vocals han permès la construcció de noves identitats alhora que la performance cantada ha servit també per a  qüestionar el binarisme home-dona.

Este itinerari explica tres situacions històriques on les dones han tingut una participació cantada protagonista. Primerament, les cantores i cortesanes ens fan viatjar fins a l’edat mitjana i l’edat moderna. A l’apartat ‘Professionalitzar l’escenari’ s’hi descriu com la professionalització de les cantants sobre els escenaris els va permetre un major protagonisme i empoderament. Per últim, els escenaris han permet replantejar els convencionalismes de gènere, qüestionant paràmetres establerts.