Interseccionalitat

Les desigualtats de gènere estan estretament vinculades a altres factors, com ara la classe social, l’ètnia, la geografia, la racialització o l’orientació sexual. Les possibilitats d’accés a unes determinades pràctiques musicals o a d’altres, així com les seues representacions i valoracions actuals, també han estat travessades per aquestes diferències, actuant com a gradacions de valor i prestigi social de cadascuna de les músiques i les persones que hi participen. En alguns casos, han servit per a reafirmar el sentiment de pertinença a cada comunitat. També han qüestionat els discursos hegemònics sobre la història de la música.

A continuació, doncs, s’hi descriuran diferents situacions que exemplifiquen la interseccionalitat del factor gènere en associació amb situacions musicals. 

Hi trobareu exemples de com, des de l’Edat Moderna, els palaus, les tertúlies i els salons proporcionaren un espai de participació a les dones de l’aristocràcia i de la burgesia. Les diferents intervencions musicals actuaren com a forma d’entreteniment i com una marca de posició social. Això es va allargar fins a l’època contemporània, on els espais domèstics o associatius, sovint protagonitzats pel piano, serviren a la burgesia per a relacionar-se. 

A l’altra banda, les activitats musicals també ens parlen de situacions d’extrema violència i vulnerabilitat de les quals en tenim poques notícies (esclavitud, persecucions contra les dones considerades bruixes, o la prostitució), un fet que s’accentua especialment pel que fa a la participació femenina, sovint totalment invisible. Comptem amb exemples de persecucions per part de la Inquisició.

Tecla de Borja

Noble cantant i poetessa del llinatge Borja. La seua educació i procedència facilitaren la seua circulació pels cercles intel·lectuals de la ciutat de València, arribant a relacionar-se amb Ausiàs March. Es conserva una demanda de l'escriptor a ella i la resposta de la poetessa, que podeu consultar en la còpia del manuscrit dipositat a la BNE. Tecla de Borja Morí prematurament a causa de la pesta.

Inventari dels béns de la virreina Germana de Foix

Germana de Foix està considerada una de les impulsores de la cultura d'època renaixentista a València d'influència italiana. Gràcies a l'inventari dels seus béns realitzat al morir son pare, sabem que posseïa diferents instruments: 'dos arpas grans, la una daurada e l’altra sens daurar, ab caixes landades negres ab ses fundes de cuyro, un instrument que es diu claviórgano, cubert de vellut negre, e lo que es mostre a la part de dins forrat de brocat carmesí de esglesia, ab lo clavasó daurat ab letres que diu: laudo mia sorte'.

Procés inquisitorial contra Isabel Ortiz

Isabel d'Ortiz va ser mare de la cantora i música Isabel de Plazaola. Es va relacionar amb la noblesa i el monacat femenins dirigint la carrera musical de la seua filla. El seu procés inquisitorial va iniciar-se arran de la compilació d'uns textos de caràcter religiós. L'activitat musical al seu domicili va ser sospitosa moralment per als inquisidors. Gràcies, però, al judici contra ella, podem saber que era habitual que les nobles contractaren dones músics en la seua vida quotidiana. A Isabel Ortiz se la relaciona amb Isabel d'Aragó, de la família Mendoza, que van viure a Aiora i València.

Guany de vida d'Àngela Boxeta

Tenim notícies de la cristiana Ángela Boxeta, una persona sense sostre nascuda a Elx, que es guanyava la vida cantant per als moriscos. L'acompanyava el seu marit, el cristià vell Francisco Descalz, de Cocentaina, al llaüt, mentre que ella tocava també la pandereta (Arxiu Històric Nacional, llibre 939, 35).

Sospita d'heretgia de Sor Francesca Rosselló

La Contrarreforma en àmbit hispànic proliferà un tipus d'espiritualitat femenina en un moviment col·lectiu de dones conegudes com a beates. La seua gran popularitat i influència social i religiosa, a més a més de l'acostament sensorial i emotiu a la religió, les va posar en el punt de mira de la Inquisició. Els arguments inquisitorials se sustentàven, com el cas del procés contra Sor Francesca Rosselló, en la irreverència i poder sobre el clergat masculí de la beata. Un dels entrevistats per la Inquisició afirmava que Francesca «se avía de hir al çielo en qüerpo y en alma, y que se havían de tocar las campanas ellas propias el día de su muerte». Ocupar sonorament l'espai amb les campanes, doncs, era un argument que superava les possibilitats inicials de les dones.

Xica amb pandereta

A diferència de les persones de la noblesa, comptem amb molt poques representacions de les pràctiques musicals femenines fora d'aquest àmbit. Una de les més comunes va mostrar-se a través de les joves amb pandereta, un personatge que posteriorment s'idealitzaria durant el romanticisme. El pintor xativí Josep de Ribera n'ofereix un retrat.

Anna Maria Egual i Miguel

D'ascendència noble, fou poetessa i dramaturga. Va crear una acadèmica literària al seu domicili de València. Escriví diverses obres de poesia, teatre i narrativa agrupades en tres volums, dels quals només se'n conserva un. Entre altres, és autora de la sarsuela 'Triunfos de amor en el aire', interpretada a València el juliol de 1751. En les seues poesies breus es tracten problemàtiques socials pròpies de la classe alta del seu temps.

Exhibició de la xiqueta Cayetana de la Cerda

Durant el segle XVIII va ser habitual l’exhibició dels coneixements adquirits pels fills i filles de la noblesa com una forma de distinció. Estes demostracions tenien lloc en els salons dels domicilis, i incloïen la demostració de diferents coneixements i la intepretació de fragments musicals. És el cas de la xiqueta de quinze anys Cayetana de la Cerda y Cernecio, filla dels comtes de Parcent, qui actuà en companyia del seu germà al domicili familiar l'any 1763, segons recull la publicació 'Relación que hace un amigo a otro de la célebre Literaria función que en el día 7 de Abril del presente año 1763 huvo en la Ciudad de Valencia, en la Casa de los Excmos. Señores Condes de Parcent' (València: Josep Esteve Dolç, 1763).

Amalia Cárcel

Cantant, probablement aficionada, de la qual tenim poca informació. El crític teatral Peregrín García Cadena li dedica una llarga poesia a la seua mort a la revist valenciana 'El Fénix'.

Emilia Bucelli

Cantant aficionada, de la qual disposem de poca informació. Formava part de l'alta aristocràcia valenciana.

Manuela Garcés de Marcilla

Aristócrata aficionada al cant, va formar part de la Junta de Senyores de la Societat d'Amics del País vers el 1930.

Vicenta Michans i Piquer de Dot

Cantant, guitarrista i pianista. Filla del pintor de cambra real, va estudiar a Madrid, destacant com a cantant. Realitzava concerts en el saló de sa casa i va arribar a actuar davant els monarques espanyols, segons dicta la notícia que trobareu a la dreta.

Maria de los Desamparados Carmen Bernuy i Valda

D'ascendència noble, filla d'un marqués, que va destacar com a pianista i arpista participant en les vetllades organitzades pel seu pare. Les seues germanes Ignacia i Carmen també participaren en les trobades amb interpretacions al piano.

Interior de l'estudi de Muñoz Degrain a València

En la pintura s'hi aprecia la pràctica comú de festeig al voltant de les dones que tocaven el piano en les classes benestants a l'estudi del pintor Muñoz Degrain. Dos de les xiques que apareixen com a espectadores pareixen estar cantant mentre segueixen una partitura.

Saló de ball burgés

Saló de ball del Gran Casino per a l'Exposición Nacional de 1910 a València.