Des de l’edat mitjana fins a l’aparició dels conservatoris en el segle XIX, l’educació musical va dependre fonamentalment dels gremis familiars o de les capelles eclesiàstiques, espais que la major part de vegades estaven vetats a les dones. Així, la formació musical femenina fou de caire privat o mitjançant les xarxes informals d’aprenentatge. Entre aquestes xarxes, foren destacables les nissagues en l’àmbit del teatre líric, que permeteren, entre altres, la mobilitat femenina i la continuïtat en l’ofici una vegada casades.

Per contra, els primers conservatoris creats a l’estat espanyol no restringiren l’accés de les dones i en destacaren el valor professionalitzador del seu ensenyament. De la mateixa manera que en altres branques de l’educació, les classes no eren mixtes i les dones només podien accedir a algunes matèries: solfeig, cant o piano. A més a més, a partir d’eixe moment, les tasques de docència musical foren una eixida laboral que es considerà apta per a les nombroses dones que havien rebut nocions musicals. A poc a poc, les assignatures a les quals podien incorporar-se les dones foren ampliant-se.

A continuació hi trobareu alguns espais educatius musicals destacats per a les dones valencianes així com algunes de les pedagogues que reeixiren en el seu camp.

Biblioteca de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona

Institució creada a València a finals del segle XX que comptava amb una xarxa d'escoles destinada a l'educació per a les dones. A més d'altres matèries, la Insitució va considerar que tant l'educació musical com el seu exercici podien ser una eixida laboral per a les dones. A la fotografia s'hi pot vore la biblioteca d'un dels seus centres.

Carta signada per la professora de música municipal Emilia Lacombe

Nota remesa per l'Escola de Música de l'Ajuntament de València, signada per la professora de música Emilia Lacombe, proposant a la Societat Econòmica d'Amics del País la celebració en els seus salons d'un concert benèfic.

Actes d'avaluació del Conservatori de Música de València

Conjunt de documents de vital importància que ens permet conèixer el nom de les dones matriculades al Conservatori des de la seua fundació.

Portada d'una partitura per al Conservatori de Música de València

Portada d'una partitura de polka, titulada 'Milagros' i escrita per M. Ceballos, destinada al ball que imaginem se celebrà l'any 1890 en ocasió de Carnestoltes al Conservatori de Música de València. S'hi pot vore una dona al violí, un fet que seria cada vegada més comú al Centre.

Acte d’obertura del curs del Conservatori de Música de València

Fotografia de les alumnes premiades el curs anterior. Ángeles Cabanes, Lolita Izquierdo, Bernadina Nadal, Marcela Luís, María Hernández, Antonia Ferrer, Vicenta Izquierdo, Catalina Haglund, Josefa Báguena i Manolita Monchón.

Carmen Alberola Berenguer

Professora municipal de música a Alcoi. Va publicar en 1935 una Introducción fácil al estudio del piano. Fou professora de la compositora Consuelo Colomer.

Consuelo Lapiedra Cherp

Pianista. Va estudiar al Conservatori de València, on a parti de 1920 n'esdevindria professora. També oferí diferents recitals.

María Jordán Garrancho

Professora de l'Escola Municipal de música. Celebrava vetllades musicals també en el saló del seu domicili vers la dècada de 1910. Va ser una de les primeres professores del pianista José Iturbi.

Emilia Miquel Gómez

Compositora, pianista, docent i directora de cor. Estudià a l'Escola Nacional a Madrid a principis de la dècada de 1890. Més tard seria professora a Alacant, Madrid, València i Múrcia fins la dècada de 1930. També és autora d'un vals publicat el 1906.

Vicenta Eulalia Palanca Gil

Nascuda a Llíria en una família de músics. Prompte es va traslladar a Barcelona, on cursà estudis musicals al Liceu. Més tard en seria professora amb només 24 anys. Entre els seus deixebles figuren Victòria dels Àngels i Miguel Fleta.

Consuelo del Rey Fernández

Docent i pianista. Dirigí la primera escola de música per a xiquetes creada a València (1898).

Inés Vecina

Pianista i professora de música a València. Participava activament en els vetllades teatrals celebrades a Lo Rat Penat, dirigint a més sarsueles. Va ser professora de M. Ángeles López Artiaga.

Anunci de l'acadèmia de música de Vicenta Sobrecases Tárrega

Bona part del professorat femení desenvolupà les seua tasca docent en escoles de música que tenien en domicilis particulars. Aquest fet tenia lloc sovint a les capitals però també es va estendre a localitats importants de comarques i fins i tot a pobles menuts. A l'exemple tenim un cas a Sueca.

Anunci d'una profesora de música anònima

Tot i la constància que hi hagueren nombroses acadèmies de música regentades per dones, no sempre es pot aconseguir un rastreig d'elles i de les seues propietàries. Sovint, només hi trobem anuncis anònims a premsa, com el que apareix a València el 1911.

Mestra exercint de pianista acompanyant

Mestra anònima exercint de pianista acompanyant en un concert celebrat al Saló de Cristall de l'Ajuntament de València.