Formació

Des de l’edat mitjana fins a l’aparició dels conservatoris en el segle XIX, l’educació musical va dependre fonamentalment dels gremis familiars o de les capelles eclesiàstiques, espais que la major part de vegades estaven vetats a les dones. Així, la formació musical femenina fou de caire privat o mitjançant les xarxes informals d’aprenentatge. Entre aquestes xarxes, foren destacables les nissagues en l’àmbit del teatre líric, que permeteren, entre altres, la mobilitat femenina i la continuïtat en l’ofici una vegada casades.

Per contra, els primers conservatoris creats a l’estat espanyol no restringiren l’accés de les dones i en destacaren el valor professionalitzador del seu ensenyament. De la mateixa manera que en altres branques de l’educació, les classes no eren mixtes i les dones només podien accedir a algunes matèries: solfeig, cant o piano. A més a més, a partir d’eixe moment, les tasques de docència musical foren una eixida laboral que es considerà apta per a les nombroses dones que havien rebut nocions musicals. A poc a poc, les assignatures a les quals podien incorporar-se les dones foren ampliant-se.

A continuació hi trobareu alguns espais educatius musicals destacats per a les dones valencianes així com algunes de les pedagogues que reeixiren en el seu camp.