Professionalitzar l'escenari (II)

Carmen Jordán

Tiple de sarsuela que va actuar a les principals ciutats espanyoles i va realitzar gires per Amèrica Llatina durant els primers anys del segle XX. A partir del 1913 passarà a actriu de vers. Estigué en actiu fins a final de la dècada de 1910.

Francisca Ladvenant i Quirante

Cantatriu, germana de Maria Ladvenant. Va reeixir interpertant sarsueles i tonadilles als teatres madrilenys, estrenant-ne diversos de Ramón de la Cruz. Va morir de forma prematura, essent enterrada a Burjassot.

Maria Ladvenant i Quirante

Cantatriu i empresària teatral, nascuda a València d'una família d'actors madrilenya. Triomfà als teatres i corrales de la capital, essent 'prima dama'. Va formar la seua pròpia companyia. Rebé els alogis dels principals dramaturgs del moment. Després d'estar empressonada, va morir de forma prematura.

María Llácer Rodrigo

Soprano d'òpera i docent. Va debutar al Principal de València amb 'Otello' de Giuseppe Verdi (1907). Immediatament va traslladar-se a Milà, on va acabar la seua formació, actuant sovint al Teatre de l'Scala. La seua carrera internacional és extensíssima, interpretant autors contemporanis i clàssics, combinant-la amb la de la docència al Conservatori de València.

Filomena Llanes March

Contralt operística que actuà arreu de l'estat. Va arribar a cantar a París. Es consigna material de les seues actuacions a València.

Amparo Martí

Tiple còmica, en actiu des de principi de segle interpretant sarsuela i opereta. Les seues fites inclouen l'estrena de 'Los húsares del kaiser' a l'Eslava de Madrid (Juan José Cadenas, 1912) i 'La Canción del Olvido' de José Serrano al Lírico de València (1916). Va formar part de la companyia Sagi Barba-Vela als inicis de la dècada de 1910.

Pilar Martí

Tiple còmica de teatre líric que va debutar al Princesa de València el 1899. Va actuar en els teatres més reeixits de les principals ciutats espanyoles. Fou una de les precursores de la falda-pantaló vers el 1910. En el seu moment esdevingué una figura molt apreciada pel públic local, amb una carrera prolongada en el temps.

Consuelo Mayendía

Formada a València, debuta a l'Apol·lo de la ciutat interpretant 'género chico'. Va estrenar obres com 'Moros y Cristianos' o 'El trust de los tenorios' (1910), ambdues escrites per José Serrano. Durant les dècades de 1910 i 1920 va treballar a Amèrica. Va realitzar enregistraments discogràfics. També va ser intèrpret de cuplets.

Carmen Miquel Gómez

Tiple còmica, filla d'artistes. Després de voltar per algunes ciutats, la trobem actuant a finals del segle XIX al teatre Granvía de Madrid en la companyia de Güell i Taberner coma primera tiple.

Ascensión Miralles

Soprano que va estudiar als conservatoris de València i Madrid a finals de la dècada de 1880. Va actuar junt a cantants de la talla de Matilde Pretel i Leocadia Alba al Teatro de la Comedia de Madrid (1897).

Maria Cora Muñoz Raga (Cora Raga)

Mezzosoprano especialitzada en sarsuela, considerada una de les més importants del gènere entre les dècades de 1920 i 1930. Després d'estudiar a Itàlia, va treballar a Madrid, Barcelona i València. Durant la Guerra Civil col·laborà amb el Govern de la República. Es creu que va ser la primera artista que interpretà l'himne regional valencià. A partir de 1940 la trobem vinculada a la música tocant el piano.

Carmen Nácher Xechí

Actriu i cantant, activa a la zona alacantina els primers anys del segle XX.

Enriqueta Nadal

Cantant de teatre líric de principis de segle que apareix com una de les actrius locals més destacades de València ciutat, formada en els teatres d'entitats associatives.

Enriqueta Naya

Primera tiple en diverses companyies de sarsuela, considerada per la premsa com una de les màximes representants del gènere. Casada amb el també actor Vicente Bueso. Va actuar, entre altres, al Liceu de Barcelona l'any 1893.

Amparo Obiol

Contralt d'origen alacantí. Després d'estudiar al Consevatori de València, va actuar per teatres espanyols a finals del segle XIX en una companyia d'òpera italiana.

Clara Panach Ramos

Soprano lleugera, especialitzada en sarsuela. Formada al Conservatori de València, va debutar al Russafa el 1914. Va cantar en els principals teatres de l'estat i va enregistrar algunes produccions.

Elena Parada

Soprano de sarsuela i género chico, dedicada al teatre després d'enviudar. Des del 1902, va actuar en diferents companyies per províncies, efectuant una gira a Amèrica. Va formar part de companyies com la de Manolo Taberner, essent primera tiple.

Ascensión Pastor

Membre d'una família de cantants alacantina que debutà a Madrid 1912 en la companyia d'Enrique Beüt. Va arribar a realitzar una gira per Amèrica cantant gènere líric espanyol.

Selica Pérez Carpio

Soprano de sarsuela. Va iniciar-se al Russafa de València de la mà de Vicent Lleó. Posteriorment treballaria en els teatres de major renom de Madrid i Barcelona, enregistrant fins i tot pel·lícules. Es considera una de les grans sopranos del gènere de la dècada de 1930. Compositors com ara Federico Moreno Torroba escrigueren per a ella.

Maria Piquer

Soprano que es va moure entre la sarsuela i l'opereta a teatres com ara el Russafa. La trobem en companyies de teatre en valencià. També va actuar en teatres de províncies durant les dècades de 1910 i 1920.

Amparo Pozuelo

Tiple còmica que cantà sobretot opereta. Va compartir escenari amb artistes de la talla de Julia Fons. Treballà principalment a Madrid, Barcelona i va efectuar una estada a Mèxic. Va ser portada de diverses revistes del món de l'espectacle a principis del segle XX.

Matilde Pretel Sánchez

Després d'estudiar al Conservatori de València, es va traslladar a Madrid per a debutar al Teatro de la Zarzuela. L'any 187 estrenà 'El Tambor de Granaderos', de Ruperto Chapí, un dels compositors que més interpretà. Va popularitzar la 'Canción gitana' d''El motete' de José Serano (1900). Es considera una de les veus més importants del 'género chico' d'entresegles, arribant a formar la seua pròpia companyia.

Eloisa Quetcuti

Va estudiar al Conservatori de València pèr a debutar al teatre Russafa en 1894 interpretant sarsueles, com ara 'El rey que rabió' de Ruperto Chapí. Va actuar amb la companyia d'Eduardo Ortiz en teatres d'arreu d'Espanya.

Matilde Revenga Pérez-Lara

Soprano d'òpera i posterioment de sarsuela. Va triomfar als principals teatres d'Europa i realizar enregistraments discogràfics, a més de ser portada en innumerables revistes del moment. Sovint va cantar formant duet amb Miguel Flecha.

Elena Rodríguez Martí

Va estrenar diverses sarsueles en els principals teatres espanyols (1880-1890). Després d'eixe èxit va ser contractada de primera tiple per a actuar a França, Itàlia i Mèxic (1899). Poteriorment retornaria Espanya fins la seua retirada.

Amparo Romaguera

Formada al Conservatori de València, es va traslladar a Madrid l'any 1885 per a continuar la seua instrució. La trobem en algunes vetllades operístiques a Málaga i Múrcia entresegles, arribant a actuar al Real de Madrid.

Inés Salvador Martínez

Contralt especialitzada en òpera. Va estudiar a Madrid cant i piano, potser amb Isaac Albéniz. Hi ha constància el 1890 de participacions als teatres de la Sarsuela i Príncipe Alfonso com a 'prima donna'. Posteriorment realitzaria gires per províncies fins a l'any 1906.

Luisa Santamaría Moreno

Tiple de sarsuela, considerada la veu en el seu registre més reeixida de la dècada de 1860-1870. Després d'estudiar a París, el 1848 retornà a Espanya, on va actuar al Teatro del Circo estrenant diferents peces. Va alternar el trebal a este teatre amb el recent construit Teatre de la Sarsuela, estrenant obres dels compositors més importants del seu temps.

Elena Armada Sanz Martínez de Arizala (Elena Sanz, Elena Sans)

Contralt d'òpera formada a París (1868), amb una carrera de projecció internacional cantant als teatres més reconeguts. A Espanya va actuar al Teatre Real de Madrid (1870-1880). Es va relacionar amb la reialesa espanyola i va tindre dos fills amb Alfons XIII. Està considerada una de les figures més importants de l'òpera del seu temps.

Amparo Saus

Va treballar a teatres de Barcelona, Madrid i Saragossa. Formà una companyia pròpia amb el seu marit, el baríton Federico Caballé. Va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics.

Antonia Segura

Tiple lleugera que va actuar en xicotets teatres interpretant sarsuela a principis de la dècada de 1890. Va ser segona tiple amb Enriqueta Naya o Vicente Bueso.

Concepción Segura Roselló (Conchita Segura)

Membre de famíia d'artistes valencians, germana de Francisca. Va destacar com a actriu de sarsuela a finals del segle XIX treballant arreu d'Espanya. Va cantar junt a Lucía Arana i María Montes al Teatro de la Zarzuela i compositors com ara Manuel Fernández Caballero o Amadeu Vives escriviren papers per a ella.

Francisca Segura Roselló

Membre de famíia d'artistes valencians, germana de Francisca. Va actuar en xicotets teatres de províncies. Junt a la seua germana va treballar al Teatro de la Zarzuela (1897-98).

Vicenta Silvestre

Va formar part, com a segona tiple, d'una xicoteta companyia valenciana de sarsuela, dirigida per Pablo López que va actuar per províncies a finals del segle XIX junt a Josefa Soriano. Va arribar a treballar a Eldorado de Barcelona.

Josefa Soriano

Va formar part, com a segona tiple, d'una xicoteta companyia valenciana de sarsuela dirigida per Pablo López que va actuar per províncies a finals del segle XIX junt a Vicenta Silvestre.

Luisa Vela Lafuente

Soprano de renom internacional arran de les interpretacois d'obres com 'La viuda alegre' (1908) o 'Las golondrinas' (1914). Amb el seu marit Emilio Sagi Barba, amb qui formaria la companyia Segi-Vela, està considerada un dels duets més importants de sarsuela de les dècades prèvies a Guerra Civil de 1936.

María Dolores Vendrell Navarro (la Vendrell)

Soprano suecana qui, després d'estudiar a València i debutar al Teatre Principal, viatjà a Milà per a formar-se. Durant algunes temporades va actuar al circuït operístic europeu interpretant les òperes del moment. Va realitzar enregistraments fonogràfics. L'any 1901 retorna a Espanya, actuant a Valècia i Madrid. Morí de causa prematura per malaltia.

Elvira Vendrell March

Tiple especialitzada en sarsuela. Va estudiar al Conservatori de València i fou discipula de Remedios Blat. Debutà a Sueca, el seu poble natal, l'any 1935 per a continuar en espectacles a Madrid amb, entre altres, la companyia de Sélica Pérez. També actuà a Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria. Morí de forma prematura als vint-i-cinc anys.

Matilde Verdecho

Considerada una de les principals veus de mezzosoprano del teatre líric en valencià del darrer terç del segle XIX, destacant el seu bon gust interpretatiu. Treballà fonamentalment a teatres de l'àera valencianoparlant. Formà part de les principals companyies del gènere, com ara les de Manuel Llorens, Joan Colom o Manuel Taberner. Es casà amb el també actor Josep Rius. Foren escrites per a ella peces de compositors com ara Vicent Peydró o Vicent Lleó.