Éssers fantàstics

Personatges com ara les sirenes formen part de la tradició, repartida per tota la geografia europea, d’éssers màgics que vinculen les dones amb la producció sonora. De les diferents versions (no sempre negatives amb el gènere femení), n’ha prevalgut la que enllaça el cant femení a la seducció o a l’engany vers els homes, assimilada fonamentalment a partir de l’Edat Mitjana. Les sirenes sovint apareixen amb posicions que simbolitzen fertilitat, erotisme o pecat. El fet que les sirenes tinguen veu però no articulen un discurs ha participat en l’assumpció que uneix la dona amb la natura però la desvincula de la racionalitat. A terres valencianes, algunes de les seues característiques, si bé majoritàriament sense l’element sonor, les trobem a les anomenades ‘dones d’aigua’ o ‘encantades’.