Cantores i cortesanes

Les figures de dones cantores i cortesanes les trobem en diverses cultures a partir de l’edat mitjana. Acostumaven a acompanyar-se d’un llaüt o algun instrument similar, amb els quals són sovint representades. Treballaven fent música en places, en ambients cortesans, o en espais de socialització privats, arribant a gaudir de molt bona consideració social. En alguns casos s’ha mantingut l’ambivalència respecte a la implicació de la sexualitat en la professió. Tot i que moltes d’aquestes cantores i cortesanes resten en l’anonimat, sabem que tenien un alt grau de coneixements i professionalització.

Fathuna bint Ya`far b. Ya`far, Umm al-Fath

Autora que va escriure 'Kitab fi qiyán al-Andalus' ('Llibre sobre sobre les esclaves-cantores d'al-Andalus'). Hi tenim referències del volum per part de tercers.

Constitucions de Jaume I sobre joglars i joglaresses

Les joglareses solien actuar en companyia dels seus homes o companys. No acostumava a tindre's bon concepte de cap dels dos membres de la parella. El rei Jaume I d’Aragó, en unes constitucions escrites a Tarragona (1234), els va comparar, foren homes o dones, amb les meretrius: 'Item statuimus quod nullus joculator nec joculatrix nec soldataria presentes vel futuri nec illa que olim fuit soldataria sedeant ad mensam militis nec domine alicujus nec ad gausape eorundem nec comedant nec jaceant cum aliqua dominarum in uno lecto vel in una domo nec osculentur aliquam earundem'.

Caterina (Catherina o Cathalina)

Joglaressa d'origen navarrés que actuava en companyia del seu marit Paschual Ferrandes de Mora, amb qui tenia un fill. Va estar al servei de diversos membres de la reials i en 1346 la trobem al servei del rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. Cobrava uns 2 s.b. diaris pels seus serveis.

Graciosa Alegre

D'origen valencià, fou una joglaressa i ballarina que va treballar al servei dels reis de França, Castella i Navarra, i d'Aragó. A França es referien a ella com a 'ménestrelle d'Espagne'. Se la considera successora de la tradició de cantants i ballarines d'origen morisc presents a les corts a finals del segle XIV.

Catherina (de Muntpalau)

Joglaressa al servei d'Alfons el Magnànim, qui es va vore obligat a concedir-li protecció tot i que la seua vestimenta morisca no agradava a la Cort. Estava casada amb el ministril reial Joan de Muntpalau.

Isabel de Sant Jordi

Joglaressa que va viure a València, d'origen musulmà i germana de l'escriptor Jordi de Sant Jordi. Tenim notícies de la seua història gràcies a les cartes del rei Alfons el Magnànim i la seua esposa Maria de Castella, on es narra el rebuig de les monges del Monestir de la Saïdia a admetre-la perquè hauria exercit alguna activitat de joglaressa en el passat.

Sufia

Esclava que la reina d'Aragó, Maria de Luna, va regalar a Leonor de Navarra. Sabem que era d'origen valencià, de raça negra, estava batejada, i vestia amb robes de seda de qualitat. També hi ha registre del preu que va pagar la reina per ella, trenta florins, i que se la va traslladar fins a la població d'Olite en març de 1400.

Llaüt

Instrument que s'associava a les dones cantores i cortesanes i que servia d'acompanyament al cant en diferents cultures. L'exemplar que trobeu ací va estar al Palau de Dosaigües de València des de la construcció de l'edificació, fins que va passar al fons del Museu de la Música de Barcelona.

Duff

Instrument de percussió que empraven sovint les dones en contextos moriscos.