Quin cos té la música?

Les representacions d’escenes domèstiques amb dones que tocaven instruments de corda o de tecla foren força freqüents a Europa a partir de l’Edat Moderna, demostrant pràctiques musicals quotidianes deslliurades d’altres connotacions. En canvi, a la península ibèrica, si bé tradicionalment la música a nivell profà sovint era considerada ‘femenina’ i era practicada per les dones de classes benestants, és rar trobar representacions de dones fent música fins al segle XIX, segurament per les pressions religioses de caire conservador que consideraven l’habilitat musical com quelcom proper a la sexualitat. Aquesta relació ha prevalgut fins a l’actualitat.

Tanmateix, a partir del segle XIX foren molt comunes les al·legories de les arts o de la música amb cos de dona, seguint la tendència que emprava el cos femení per a representar conceptes abstractes. Se les representava amb els instruments que en el moment de la creació artística es consideraven femenins, esdevenint molt habitual l’arpa. A aquestes representacions les complementaven, seguint el binarisme característic que acompanya la valoració d’allò femení (mare-prostituta), d’altres que relacionaven a les dones amb l’erotisme, la mort o la bogeria (vegeu també l’apartat 5 | Territoris).

A continuació trobareu algunes d’estes al·legories pintades per pintors que es mogueren a l’àrea valenciana. Les al·legories també arribaren a les representacions falleres.