De les muses al Geni
A partir del segle XIX, tot i la creixent presència de les dones en àmbits artístics professionals, els ideals del Romanticisme van enaltir la figura del geni masculí a través del compositor, fent-ne un paral·lel amb els herois de l’Antiguitat. Al mateix temps, es recuperava la figura de la musa com a intermediària amb la divinitat però amb un paper passiu. En el cas de la música, la creació d’un cànon de compositors i intèrprets va desplaçar a les dones com a subjectes actives, reservant-les a un rol caracteritzat per la sensibilitat i irracionalitat front a un jo masculí actiu i públic, dominant en la tècnica mental i física.
Seguidament trobareu alguns casos de ‘muses’ de diferents èpoques vinculades, d’una forma o altra, a la música en terres valencianes. Cal esmentar que, a partir del segle XIX, aquest simbolisme va passar també per processos vinculats a la identitat territorial (vegeu l’itinerari 5 Territoris) així com fou especialment rellevant en el món bandístic en el segle XX.
Mosaic de les muses
- Autoria desconeguda
- Segle III
- Montcada
- Museu de Belles Arts de València
- Arquitectura
- Representació | Muses | Edat antiga | Cultura romana
Portada de grup de postals representant artistes
- Autoria desconeguda
- Segle XX
- València
- Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
- Fons José Huguet
- Postal
- Representació | Simbolisme
- CC BY
Muses de l'Associació de Premsa Valenciana
- Enrique Desfilis Barberà
- 1935
- Segle XX
- València
- Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
- Fons Desfilis
- Fotografia
- Representació | Muses | Associacionisme
- CC BY
Muses de la Música de les societats musicals
- Segle XX
- València
- Representació | Muses | Associacionisme