Quotidianitat

Itinerari > 6 Xarxes

Més enllà de les figures relacionades amb la composició o a la interpretació musicals, figures lligades al patronatge o a la producció fan possible la circulació de la música, establint una xarxa complexa d’agents sense els quals les activitats musicals no serien possibles. De la mateixa manera que ocorre amb els hòmens, la dinàmica creada des de l’encàrrec fins a la interpretació final o l’enregistrament actuen com a forma de control artístic i també com a símbol de prestigi social.

A més a més, el gruix d’activitats al voltant de la música ens permet conèixer, de vegades de forma tangencial, la participació de les dones en la música en la seua vessant de consumidores o aficionades: nobles propietàries d’instruments i llibres de música, la possessió d’impressions de llibres per a aprendre a cantar o tocara instruments de tecla, l’assistència a espectacles com a espectadores, novel·les protagonitzades per cantants per a joves, revistes, activitats físiques en el temps lliure, etc. Tota aquesta xarxa d’elements lligats a la seua quotidianitat ens proveeix d’una comprensió de les circumstàncies socials femenines de cada moment històric.

Maria d'Aragó aficionada als instruments de tecla

Segons la seua correspondència, el rei Alfons el Magnànim va regalar a la seua germana Maria d'Aragó un orgue xicotet fabricat pressumiblement a València per l'organer reial Pere Granyena, a pateició d'ella d'un instrument d'estes característiques. El fet pensar que ella seria intèrpret o molt aficionada.

Violant de Bar

A les acaballes del segle XV, la duquessa francesa Violant de Bar, segona dona de Joan I, està considerada una de les majors pomotores de l'establiment de la primacia cultural francesa en la cort aragonesa. El seu paper fou rellevant en la difusió de les obres del poeta-compositor Guillaume de Machaut i del gust per la 'chanson' tant en ambients cortesans com religiosos.
  • 1365 - 1431
  • Segle XV
  • Mecenatge
  • Edat mitjana | Cort | Convents
  • Més informació
  • Font: Knighton (2011) i Furió (2020)
Tomba de la reina Violant de Bar. Autor: Frederic Marès. Monestir de Poblet, Vimbodí, Catalunya © PMRMaeyaert BY-SA 3.0
Fragment d'una obra de Guillaume de Machaut. Foli CDLXXr. Autor manuscrit: Maître de la Bible de Jean de Sy. Enlumineur. Bibliothèque nationale de France © CC BY

María de Luna

Reina consort de la Corona d'Aragó, casada amb el futur Martí l'Humà. Hi ha constància del seu paper com a mecenes musical. L'any 1404 comprà un llibre de motets polifònics per a la seua capella.
  • 1357 - 1403
  • Segle XIV
  • Sogorb
  • Mecenatge
  • Edat mitjana | Cort
  • Més informació
  • Font: Knighton (2011)

Maria de Castella

Exercí de reina lloctinent en tota la Corona d'Aragó en absència del seu marit, Alfons el Magnànim. Entre altres, fundà el Monestir de la Santíssima Trinitat de València. Hi ha constància que va pagar nombrosos músics per al seu consum, com l'arpista Adouard de Vallsecha l'any 1429 o el ministril Martín de Bruna.
  • 1401 - 1458
  • Segle XV
  • Mecenatge
  • Cort
  • Més informació
  • Font: Knighton (2011) i Villanueva (2015)

Mencía de Mendoza

Virreina de València en segones núpcies, pertanyia a la família dels Mendoza, que atresoraven grans béns culturals. Fou deixeble de l'humanista Joan Lluís Vives. Gran política i mecenes artística. Rebé formació musical de Miquel Ortiz i Miquel Celma.
  • 1508 - 1554
  • Segle XVI
  • València
  • Mecenatge
  • Edat moderna | Cort
  • Més informació
  • Font: Furió (2020)
Retrat de Mencia de Mendoza. Autoria: Simon Bening, 1531. Berlín, Staatliche Museen © Domini Públic

'La viuda', ensalada de Mateu Fletxa

'La viuda' és una peça musical del gènere de les ensalades, escrita pel compositor Mateu Fletxa per a interpretar-se en la nit de Nadal de 1503 en la cort valenciana de Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, futur espòs de Mencía de Mendoza. La seua temàtica està clarament relacionada amb Mencía de Mendoza de forma al·legòrica i demostra la rellevància del mecenatge en el procés d'elaboració de les músiques i el seu context.

Isabel Sánchez-Coello Reynalte

Pintora d'ascendència valenciana. Es va moure en ambients cortesans ja que era filla del pintor de cambra Alonso Sánchez Coello. Si bé la seua especialitat foren les miniatures, també conreà la poesia i la música, tocant diversos instruments de corda. El cronista José Rodríguez la considera natural de Sagunt.
Pàgina de l'obra on trobem referenciada a la pintora i instrumentista: Josep Rodríguez, Biblioteca Valentina. 1747. València: Josep Tomàs Luca. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons Carreres © CC BY 4.0

Arts de cant renaixentistes

Les arts de cant foren llibrets en llengua vernacla presents entre els segles XVI i XVII a la Península Ibèrica que contenen els fonaments per a aprendre música. Gràcies al seu caràcter pràctic i un preu assequible, gaudiren d'àmplia circulació i posaren a l'abast de les dones que sabien llegir l'aprenentatge musical al marge de les institucions que en restringien el seu accés. Alguns d'estos volums foren impressos a València, de la qual cosa se'n dedueix el seu consum també en la ciutat.

Senyora amb piano

Les fotografies de dones joves davant o tocant el piano foren molt comunes a partir de l'última dècada de 1890. Demostraven l'estreta unió entre el model de dona i relacions que proposaven les classes acomodades i l'instrument. Però també foren el mitjà amb el qual moltes d'elles desenvoluparen activitats creatives, de consum, socials i, en alguns casos, laborals.

Adolescent amb partitura junt a un piano

Sovint, aquest tipus de fotografies s'acompanyaven també de la partitura.

Festeig al voltant del piano

Vinyeta còmica d'una revista pensada per al consum masculí on trobem una escena quotidiana de festeig. Un home observa una dona al piano mentre la mare els vigila en un balancí, com era habitual en aquell moment.

Pianos domèstics

Reportatge dedicat al fabricant valencià de pianos Pedro García Peralta. En ell s'hi explica que fabrica instruments per a virtuosos però també 'instrumento[s] sencillo[s] en que la joven adolescente se inicia en los primeros secretos de la música y llena de armonia el plácido hogar'.

Participació femenina en la creació i recepció del fonògraf

Les dones participaren activament en l'expansió del fonògraf, tant com a artistes com treballant a les fàbriques amb els cilindres. Així es fa pal·lés en diverses imatges aparegudes a la revista valenciana 'El Boletín Fonográfico' (1900-1901).
Trio enregistrant una peça per a fonògraf. Boletín Fonográfico (València), 17, 05/09/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY 4.0
Grup de dones treballant a la Companyia Fonográfica de París. Boletín Fonográfico (València), 17, 05/09/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY 4.0
Grup de dones treballant a la Companyia Edison. Boletín Fonográfico (València), 40, 15/10/1901. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY 4.0

Prismàtics per a vore l'òpera

Objecte que serví com a complement per a anar al teatre a principis del segle XX, una activitat on la participació femenina de classes benestants era gran.
Referències bibliogràfiques