Professionalitzar l'escenari

A partir de l’edat moderna, la gran presència de les cantants als escenaris va possibilitar un major reconeixement social i professional. Aquest procés va permetre la consecució d’una major autonomia i la rearticulació de la pròpia subjectivitat. En conseqüència, algunes dones traspassaren el rol de cantants fins a arribar a gestionar les pròpies companyies musico-teatrals o exercir l’escriptura dramatúrgica i musical. Si bé hui en dia encara el rol de cantant genera debats en relació amb l’exposició del cos femení a l’escenari, el paper i independència de les cantants ha estat fonamental com a model d’identificació per a la resta de dones.

A continuació trobareu un llistat extens de dones que es dedicaren fonamentalment al cant d’obres líriques, endreçades per ordre alfabètic seguint el seu cognom. També en trobareu d’altres que es dedicaren al cant a l’apartat ‘Femmes fatales’, especialment aquelles que es dedicaren a la cançó popular durant les primeres dècades del segle XX.

Informació a la persona usuària Aquest apartat contenia un gran volum de dades. Per a millorar l'experiència de navegació, l'hem dividit en dos pàgines diferents. En esta trobaràs les cantants amb cognoms que comencen per la lletra A fins als que comencen per la lletra I. Si vols accedir a les cantants amb cognomes que comencen per les lletres J fins a la Z, clica el botó de baix.

María Asunción Aguilar Ros (María Ros)

Intèrpret d'òpera. Va debutar a València i més tard actuaria en teatres reeixits d'Europa i Amèrica. En casar-se amb el tenor Giacomo Lauri-Volpi va abandonar la seua carrera de soprano. Més tard es va instaurar un premi de cant en el seu honor.

Retrat de María Ros. Autoria: Diego Calvache Gómez de Mercado. Mundo Gráfico, 30/04/1913. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de María Ros. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1919. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Desamparados Alabau Díaz (Amparo Alabau)

Soprano. Va estudiar al Conservatori de València, debutant al Teatre Principal de la ciutat interpretant el personatge de Micaela a 'Carmen', de Georges Bizet, amb gran èxit. Malgrat la seua juventut i els problemes de salut, va ser reclamada per a actuar a Barcelona, Madrid i Amèrica amb cantants de renom de la seua època. Va faltar de forma prematura.

Retrat d'Amparo Alabau. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1905 - 1912. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Retrat d'Amparo Alabau. Fotografia: autoria desconeguda. La Il·lustració Catalana (Barcelona), 21/01/1912. Biblioteca Nacional de España © BY 4.0

Irene Alba Abad

Actriu i soprano especialitzada en 'género chico'. Membre d'una nissaga d'artistes, germana de Leocàdia Abad. Va treballar a Madrid, Barcelona i Amèrica. Una de les seues fites fou la participació en l'estrena de 'La verbena de la Paloma', de Tomàs Bretón (1894).

Retrat d'Irene Alba. Fotografia: Antoni Esplugas, 1920 - 1925. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Leocadia Alba Abad

Membre d'una família d'artistes, germana d'Irene Abad. Tiple còmica especialitzada en 'género chico'. Va actuar en els teatres més importants de Madrid. Establí el cànon d'alguns dels personatges més rellevants del gènere, essent qualificada com una de les veus més importants del moment. L'època final de la seua carrera va transformar-se en actriu de teatre.

Retrat de Leocadia Alba. Fotografia: autoria desconeguda. Vida Galante (Barcelona), 09/09/1900. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Leocàdia Alba en 'Doña Clarines', acte I: Marcela i Tata. Compañía del Gramófono, 193?. Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Escoltar

Josefa Alcácer Soler (Pepita Alcácer)

Soprano i actriu de llarga trajectòria, especialitzada en sarsuela i teatre líric popular. Molt reconeguda a l'escena local del seu moment, actualment és recordada per l'aparició a la pel·lícula en valencià 'Les barraques' (1925).

Retrat de Pepita Alcácer. Fotografia: autoria desconeguda. Comedias y Comediantes (Madrid), 01/05/1911. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de Pepita Alcácer. Fotografia: autoria desconeguda. Actualidades (Madrid), 31/03/1910. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de Pepita Alcácer. Fotografia: autoria desconeguda. El Mundo Artístico Barcelona), 12/10/1901. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Mariana Alcázar Peña

Cantant, actriu i dramaturga valenciana que actuà principalment a Madrid, on gaudí d'una gran fama i reconeixement. Es va moure a l'entorn de personatges eminents del teatre de l'època Ramón de la Cruz, Juan Ángel Valedor, María Ladvenant o María Hidalgo. Es va especialitzar en papers femenins populars.

Regina Álvarez

Mezzosoprano d'òpera. Activa entre finals del segle XIX i principis del XX, hi ha constància del seu pas per teatres prestigiosos de Madrid, Barcelona, Milà, Buenos Aires i l'Havana.

Salud Amorós

Soprano, especialitzada en sarsuela i teatre líric nacional. Activa a València des del 1903, va treballar en esta i altres ciutats espanyoles fins a la dècada de 1920. Eixe any apareix en la companyia de Maximilià Thous Orts inaugurant el Teatre Serrano de València (1910).

Retrat de Salud Amorós. Fotografia: autoria desconeguda. Eco Artístico (Madrid), 27/07/1910. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Carmen Andújar Sotos

Soprano i pedagoga valenciana, professora del Conservatori de València. Especialitzada en repertori barroc i clàssic, feu concerts i reciutals arreu del món, alguns d'ells acompanyats del seu marit Eduardo López-Chavarri Marco. Va arribar a publicar un manual de solfeig i feu enregistraments per a la BBC.

1891 - 1965
Segle XX
Fons Família López-Chavarri Andújar. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
Cant | Docència | Pedagogia
Soprano | Música de cambra | Conservatori de València | Enregistraments
Font: DMV
Més informació

Retrat de Carmen Andújar. Fotografia: autoria desconeguda. La Mañana (Madrid), 12/04/1917. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Rosario Aracil

Soprano d'òpera que va actuar a Barcelona i Madrid. Més tard es decantaria pel repertori de sarsueles i operetes.

Retrat de Rosario Aracil. Autoria desconeguda. La Actualidad (Barcelona), 21/12/1909. Retrat de Carmen Andújar. Fotografia: autoria desconeguda. La Mañana (Madrid), 12/04/1917. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de Rosario Aracil. Fotografia: autoria desconeguda. Mundo Gráfico (Madrid), 11/09/1918. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Amparo Astort

Soprano especialitzada en sarsuela. Va actuar sobretot a Madrid, sovint amb Isabel Bru, interpretant obres de compositors com ara Ruperto Chapí o Tomás López Torregrosa, a més d'estrenar una peça de José Serrano. A partir de la dècada de 1920 passa a treballar com a actriu de vers.

Retrat d'Amparo Astort. Fotografia: autoria desconeguda. Nuevo Mundo (Madrid), 12/09/1895. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Concepción Bañuls Grafiada (Conchita Bañuls)

Soprano valenciana que va actuar en teatres de renom arreu d'Espanya i a Amèrica en papers principals en sarsueles i operetes, a més de compartir escenari amb cantants de prestigi. A partir de la dècada de 1960 va intervindre en diverses sèries de televisió.

Retrat de Conxita Bañuls. Fotografia: Rotophot (Madrid). Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Pilar Bernal

Formada al Conservatori de València, hi ha constància del seu pas per teatres madrilenys. El compositor Francisco Asenjo Barbieri va dedicar-li una peça breu. Va abandonar la carrera de cantant en convertir-se en marquesa.

Partitura dedicada a Pilar Bernal. 1869. Editor: Antonio Romero. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Francisca Biot

Tiple característica, filla de llauradors benestants. Va actuar a teatres d'arreu d'Espanya a principis de segle i hi ha constància d'una notable activitat a Cuba fins a la dècada de 1930.

1874 - ?
Segle XX
Benicalap
Cant
Soprano
Font: RdL (1903)
Més informació

María Jesús Boluda Ull

Nascuda a Moixent, va estudiar al Conservatori de Madrid. Va treballar a Itàlia i Amèrica com a cantant d'òpera. Es creu que morí a Mèxic.

Teresa Bordás

Va estudiar cant al Conservatori de València per a debutar als teatres madrilenys en 1898, després de fer-ho a València l'any anterior. Es va especialitzar en papers de sarsuela, gaudint de fama en els teatres de la capital espanyola, on va actuar sovint amb altres cantants d'origen valencià. Hi ha consigada activitat a la premsa fins a final de la dècada de 1910.

Postal de Teresa Bordás. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1906. Museo de Historia de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Lucrecia Natividad Borja González (Lucrecia Bori)

Soprano valenciana reconeguda internacionalment. Desprrés d'estudiar al Conservatori de València es va traslladar a Milà. A partir d'allà actuà primer en teatres italians i, després de rebre el reconeixement de personalitats com ara Arturo Toscanini o Enrico Caruso, va fer el salt a Amèrica, triomfant especialment a Nova York. Entre moltes altres fites, va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics.

Retrat de Lucrezia Bori. Fotografia: Mario Nunes Vais. c. 1902. Istituto Centrale per il Catalogo e la Documentazione, Ministero della cultura, Itàlia © Domini Públic

Retrat de Lucrezia Bori. Fotografia: Aleksander Rajchman, 1910. Muzeum Narodowe w Warszawie © Domini Públic

Lucrezia Bori a Giacomo Puccini: 'La bohème', acte I, Mi Chiamano Mimi. 1914. Bibliothèque nationale de France

Escoltar

Isabel Bru

Cantant, especialitzada en sarsuela. Després de passar per València i Barcelona, debutà al Teatre Apol·lo de Madrid en 1894. Es va relacionar amb els principals agents culturals i de l'espectacle del seu moment, destacant especialment el vincle amb Ruperto Chapí, de qui estrenaria amb gran èxit l'obra 'La Revoltosa' (1897), escrita per a ella. Està considerada un dels models de soprano en 'genero chico'.

Retrat d'Isabel Bru. Joaquín Sorolla, 1904. Museu de Belles Arts de València © CC BY-NC-SA amb finalitats d'investigació o culturals

Retrat d'Isabel Bru. Fotografia: autoria desconeguda. Revista El Teatro, 01/07/1905. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Postal d'Isabel Bru. Col·lecció Company. Bellezas Españolas III Serie-B. Museo de Historia de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Loreto Bru

Actriu de vers i tiple. Junt al seu marit, l'actor Antonio Tamarit, els trobem formant part de la companyia de Manuel Llorens. Actuà a diverses ciutats espanyoles, interpretant obres en castllà i valencià. Està considerada una de les artistes més reeixides del teatre en valencià del seu temps, destacant-hi les actuacions en les obres d'Eduard Escalante.

Retrat de Loreto Bru en dos edats diferents. Diario de Valencia, 28/10/1922. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica – Ministerio de Cultura

Xilografia de Loreto Bru. V. Estrems. València: Federico Domènech, 1894. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Aurora Buades

Mezzosoprano. Va estudiar a Milà, debutant l'any 1918. Interpretant papers operístics, va actuar en els teatres de major renom a Barcelona, Madrid, Amèrica i Itàlia. Va participar en diversos enregistraments, entre altres, del seu paper més reeixit com a protagonista de l'òpera 'Carmen' de Georges Bizet.

Retrat d'Aurora Buades. Fotografia: autoria desconeguda. Mundo Gráfico (Madrid), 30/01/1924. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Aurora Buades a George Bizet, Carmen: L' amour est un oiseau rebelle. Cor i orquestra de La Scala, Milà, Leopoldo Molajoli. Columbia. SLUB Dresden, s. d.

Escoltar

Retrat d'Aurora Buades. Fotografia: autoria desconeguda. La Voz (Madrid), 06/02/1924. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Concepción Dahlander Francés

Mezzosoprano d'òpera d'origen escandinau, pertanyent a esferes benestants. Va iniciar-se en gal·les benèfiques per a actuar després en diferents teatres espanyols. Interpretà sobretot obres de Richard Wagner, si bé també s'acostà a peces líriques de compositors com ara Salvador Giner o Joan Manén. Se la considera una persona vinculada al món intel·lectual del seu moment, casada amb el metge i polític Amalio Giménez Cabañas. Es conserven alguns enregistraments en cilindres no editats, probablement impressos per l'empresa valenciana Hijos de Blas Cuesta.

Retrat de Concepción Dahlander al Boletín Fonogràfico (València). Fotografia: autoria desconeguda, 05/01/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © BY

Visualitzar

Retrat de Concepción Dahlander. Fotografia: autoria desconeguda, ca. 1900 - 1910. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Concepción Dahlander a Francesco Paolo Tosti: Maía. Cilindre no editat, 1898 - 1918. Biblioteca de Catalunya

Escoltar

Concepción Dahlander en un fragment del duet de 'Samsó i Dalila' de Camille Saint-Saëns Cilindre. No editat, c. 1898 - 1918. Biblioteca de Catalunya

Visualitzar

Carmen Domingo Sanchis

Tiple que es va especialitzar primer en sarsuela gran i després en 'género chico'. La trobem al teatre Parish de Madrid des del 1899. Va actuar sovint a València, especialment en obres de José Serrano i Salvador Giner. Ver el 1908 formava part de a companyia del Teatro de la Zarzuela. Es conserven diferents enregistraments d'ella.

Carmen Domingo vestida per a l'obra 'Moros y cristianos'. Fotografia: Francisco Gómez Duran. El Teatro (58): 24, 06/1906. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

José García Romero i Carmen Domingo en José Serrano: El Carro del Sol: Duet. Hispana, 193?. Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid

Escoltar

José García Romero i Carmen Domingo en Amadeu Vives: Bohemios. International Talking Machine Co. Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid

Visualitzar

Josefina Donnay

Soprano, alumna de José García Solà, va cantar a València, Barcelona i Madrid entre els anys 1902 i 1904 interpretant sarsuela.

Carmen Duato

Tiple. La trobem actuant com a primera tiple de sarsuela i teatre líric en valencià per terres mediterrànies des del 1890, fent el salt a l'Havana l'any 1896, on rebé bones crítiques. Va actuar al Teatre Principal de València en companyia de Maria Agostí, Pepita Alcácer i altres.

Juana Fabra Barrachina (Juanita Fabra)

Soprano. Va estudiar al Conservatori de València. Debutà l'any 1921 al Teatre Apol·lo de Barcelona. Va formar part de les companyies d'Amadeu Vives, Jacinto Guerrero i José Serrano, així com va cantar en companyia de Marcos Redondo. Es va retirar el 1935 per malaltia.

Retrat de Juanita Fabra. Fotografia: Vicente Crespo, s. d. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons José Huguet.

Sarah Fenor

Tiple còmica que va actuar durant la dècada dels anys 1920 i 1930 amb sarsuela, opereta i revista per diverses províncies espanyoles. Es conserven alguns enregstraments d'obres del compositor Francisco Alonso.

Retrat de Sarah Fenor. Fotografia: autoria desconeguda. Ondas (Madrid), 01/02/1926. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Autor: Francisco Alonso. Obra: 'adorables muñequitas' de 'Las niñas de mis ojos' (1927) Intèrprets: Sarah Fenor i Luis Bori. Gramófono Odeon AE 1794 (1927)

Escoltar

Ernestina Fons Ferrándiz

Soprano d'origen alacantí, considerada una de les figures més importants de l'escena local del seu temps. Debutà amb la companyia que dirigia el seu pare al Principal de la seua ciutat (1904) interpretant sarsueles, género chico i teatre líric en valencià. Va cantar a Alacant, València i Portugal.

1886 - 1964
Segle XX
Alacant
Cant
Soprano | Sarsuela | Teatre en valencià
Font: Lloret Esquerdo
Més informació

Luisa Fons Ruiz

Soprano d'origen alacantí. Va estudiar a Madrid a l'Escola Nacional de Música, on va obtindre una beca pel seu rendiment. Va ser designada per a debutar al Teatre Real amb 'El Barbero de Sevilla' (1884) quan tenia 15 anys, convertint-se en una estrella. Va realitzar gires per França, Itàlia i Espanya, fins que es va retirar a Barcelona.

Retrat de Luisa Fons. Fotografia: autoria desconeguda. Ilustración Musical Hispanoamericana (Barcelona), 15/04/1888. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Portada del volum 'Una artista alicantina: recopilación de los juicios emitidos por la prensa madrileña con motivo del debut de Luisa Fons en el Teatro Real de Madrid'. Alacant: Vicente Costa, 1884. Retrat de Luisa Fons. Fotografia: autoria desconeguda. Ilustración Musical Hispanoamericana (Barcelona), 15/04/1888. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Franz Lehár: 'Dúo de los besos' d'El Conde de Luxemburgo. Intèrprets: Luisa Fons i Felipe Cabasé. DIrecció Maestro Foglietti. Orquestra del Teatre Eslava. Odeón, 1920

Escoltar

Luisa García Alcaraz (Luisa Alcaraz)

Cantant. Filla de Mariana Alcaraz i José García de Ugalde. Es va formar en art vocal italià per a aparèixer com a cantant de tonadilles a Teatro Príncipe de Madrid posteriorment.

Juana García Alcaraz

Cantant. Filla de Mariana Alcaraz i José García de Ugalde. Apareix com a cantant de tonadilles a Madrid junt a la seua família en a companyia de Manuel Martínez i Juan Ponce.

Clemencia García Llerandi (Clemencia Llerandi)

Formada a l'entorn del guitarrista Francesc Tàrrega. La trobem actuant a València, Madrid, Sevilla i a Amèrica Central en repertori de sarsuela com a tiple còmica.

Filomena García

Soprano, intèrpret de sarsuela. Apareix treballant a teatres com ara l'Apolo i el Granvía (Madrid) o La Princesa (València) a cavall entre els segles XIX i XX.

Filomena García en el personatge de Soleá, del drama líric 'Carceleras' de Vicente Peydró. Fotografia: Julio Derrey, ca. 1900. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Milagros Gorgé Borrás

Tiple. Pertanyent a la saga dels Gorgé, musics alacantins. Després del seu debut a Alacant, va obtindre un gran èxit a Madrid després d'una actuació al teatre de la Zarzuela a una curta edat (1891) que li va valdre un reconeixement unànime. Després de diverses gires internacionals, a causa d'esgotament físic i els lligams familiars, va decidir retirar-se professionalment dels escenaris.

Concepción Gorgé Samper (Concha Gorgé)

Tiple de teatre líric. Pertanyent a la saga dels Gorgé, musics alacantins, germana de Ramona Gorgé. Va actuar amb la companyia familiar i d'altres arreu d'Espanya. Va participar en l'estrena de 'La canción del Olvido' amb la companyia de José Serrano (1918). A partir de la dècada de 1930 participà en nombroses pel·lícules.

Ramona Gorgé Samper

Tiple dramàtica de teatre líric. Pertanyent a la saga dels Gorgé, musics alacantins. Va actuar amb la companyia familiar i d'altres arreu d'Espanya. Va participar a la pel·lícula 'La Dolores', dirigida per Maximilià Thous (1924).

Retrat de Ramona Gorgé. Fotografia: autoria desconeguda, ca 1901. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Caricatura de Ramona Gorgé. Autoria: Fran-Kelo. La Unión Ilustrada, (Málaga), 12/01/1912. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Cartell de la sarsuela Campanone amb Ramona i Pablo Gorgé al capdavant. 1902. Centro de Investigación y Recursos de las Artes Escénicas de Andalucía

Visualitzar

Marina Gurina

Considerada una de les grans tiples de sarsuela, actuant posteriorment en 'género chico'. Entre moltes altres, va participar en les estrenes de 'María del Carmen' d'Enric Granados (1898) o '¡Si yo fuera rey!' de José Serrano (1922). Es conserven nombrosos enregistraments seus, mostra de la seua rellevància.

Marina Gurina a Vicente Peydro: Salve de Les Barraques. No editat, ca. 1898 - 1918. Biblioteca de Catalunya

Escoltar

Marina Gurina a Amadeu Vives: Aria de la Doloretes. No editat, ca. 1898-1918. Biblioteca de Catalunya

Escoltar

Rosario Hueto

Va estudiar al Conservatori de Madrid amb José Inzenga. Entre altres obres de sarsuela, gràcies a la seua fama prèvia va treballar des dels inicis del teatre de los Bufos de Francisco Arderius, estrenant 'El joven Telémaco' (1866). A partir de 1870 va realitzar gires per Amèrica Llatina.

Retrat de Rosario Hueto. Fotografia: Juan Laurent y Minier, ca. 1864 - 1870. Museo de Historia de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Llibret de la sarsuela 'Patria y amor' d'Antonio de Leyva, escrita per a Rosario Hueto. Almería: Mariano Álvarez, 1866. Biblioteca Provincial de Almería

Visualitzar

Referències bibliogràfiques