Des de l’edat mitjana fins a finals del segle XIX, en àmbit institucional destacaren els convents religiosos femenins com a llocs de desenvolupament de les pràctiques musicals de les dones. Unes pràctiques que, sovint, restaven vetades en altres àrees i espais. Les monges, en la seua situació d’excepcionalitat, exerciren de cantores, d’instrumentistes i de creadores musicals, fenòmens que coneixem millor gràcies al registre escrit que duien a terme les institucions conventuals. En ocasions, saber música era un avantatge per entrar a formar part de les comunitats religioses que habitaven els monestirs, cosa que suggereix un aprenentatge musical previ fora del convent per part de les joves d’algunes famílies. Així mateix, els estudis cada vegada més qüestionen la idea de l’aïllament a les dones als monestir, suggerint una activitat musical més oberta.

Seguidament s’hi mostren alguns elements que demostren l’activitat musical de les religioses en terres valencianes i alguns espais on aquest element musical fou rellevant. També hi apareixen els noms de les dones que tenim constància que exerciren d’intèrprets o compositores al si d’aquestes institucions.

Carta del rei Martí I d'Aragó

Carta del rei Martí l'Humà escrita des de València on es queixa que unes monges d'un monestir de la ciutat canten música profana.

Saltiri

Instrument que feien servir les religioses a les institucions monacals. Aquest exemplar va ser construït a València i va romandre durant als al palau del Marques de Dosaigües.

Reial Monestir de la Santíssima Trinitat

Institució que acollí a religioses i nombrosa activitat musical, segons contaten les fonts. Està considerat un dels centres monacals del seu moment.

Isabel de Villena

Religiosa i escriptora, abadessa del Monestir de la Trinitat (València). A més de l'obra literària, se la relaciona amb la música de diferents formes.

Sor Margarida de l’Esperit Sant Rodríguez Martínez

Monja agustina descalça que habità el convent de Santa Úrsula a València. Segons els seus biògrafs, tenia coneixements de lectura, escriptura, matemàtiques i música: «No tenía más de cinco años y en labores, leer, escribir y contar, ya podía ser maestra de otros. En esta misma edad aprendió enteramente la solfa, tañer el arpa con destreza, y componerla con admiración; de suerte, que ya desde entonces la dexaron los maestros: habilidades que nunca perdió, antes aumentó en labores más primorosas, que toda su vida exercitó con gran asseo, hasta que las enfermedades últimas le impidieron el movimiento de una mano» (Sanz 1719, p. 8)

Advertències a una comunitat de monges

Enmig d'un procés inquisitorial a una religiosa d'Ulldecona, que pertanyia a les competènies de la Inquisició de València, un mossén va realitzar una xarrada a la comunita de religioses, advertint: «que nada cantassen las monjas delante de los seculares, que no permitiessen que con ocasión de los casamientos de personas [...] huviesse saraos y bailes de los seculares en las rexas, a vista de las Religiosas, que en tiempos de Carnestolendas no permitiessen entrar máscaras en las rexas, que en todos estos abussos, con la capa de diversiones urbanas e indiferentes encontré».

Ambrosia, Francisca i Maria Lluïsa Pitarch Simó

Membres de la saga de músics Pitarch de finals del segle XVIII a Sant Mateu. S'inicaren en la música amb el seu pare, qui l'ensenyà als huit fills. Ambrosia exercí al convent d'Agustines de Sant Mateu, amb notícies que la situen vers el 1828. Va rebre el reconeixement de la comunitat com a intèrpret i n'aportava ingressos econòmics gràcies a les seues execucions. Maria Lluïsa fou l'organista del convent de Nostra Senyora de la Puritat de València. Per últim, sabem que Francisca va ser organista al convent de Sagunt des de 1829.

Emilia Martí Vilaplana

Religiosa al convent del Sant Sepulcre de Religioses Agustines Descalces Reformades d’Alcoi, on exercí d'organista i mestra de novícies. La seua composició és fonamentalment música sacra que es conserva al seu convent, tot i que se' n'ha perdut. També va escriure versos.

Maria Carbonell Garcia

Organista i compositora. Obtingué el títol de mestra nacional. Realitzà la seua activitat al monestir del Sant Sepulcre de les agustines del seu poble natal, on exercí d'organista i compositora, a més dels càrrecs monàstics. És autora de diverses obres musicals religioses, conservades en el monestir on visqué, així com música profana per a banda i conjunts instrumentals.

3 | Veus

Final de l'itinerari '2 Esferes'. Clica per a visitar el següent Itinerari