Monestirs

Des de l’edat mitjana fins a finals del segle XIX, en àmbit institucional destacaren els convents religiosos femenins com a llocs de desenvolupament de les pràctiques musicals de les dones. Unes pràctiques que, sovint, restaven vetades en altres àrees i espais. Les monges, en la seua situació d’excepcionalitat, exerciren de cantores, d’instrumentistes i de creadores musicals, fenòmens que coneixem millor gràcies al registre escrit que duien a terme les institucions conventuals. En ocasions, saber música era un avantatge per entrar a formar part de les comunitats religioses que habitaven els monestirs, cosa que suggereix un aprenentatge musical previ fora del convent per part de les joves d’algunes famílies. Així mateix, els estudis cada vegada més qüestionen la idea de l’aïllament a les dones als monestir, suggerint una activitat musical més oberta.

Seguidament s’hi mostren alguns elements que demostren l’activitat musical de les religioses en terres valencianes i alguns espais on aquest element musical fou rellevant. També hi apareixen els noms de les dones que tenim constància que exerciren d’intèrprets o compositores al si d’aquestes institucions.