Les formes en les quals s’ha coartat l’activitat musical de les dones ha estat diverses. Algunes han estat prohibicions explícites promocionades des d’institucions oficials o oficioses; d’altres, els codis patriarcals n’han coaccionat un lliure desenvolupament. Seguidament s’hi exposa un recull de diversos ítems patrimonials que mostren formes de coacció a la participació social i musical femenina. Hi apareixen des de textos religiosos fins a manifestacions musicals considerades ‘tradicionals’.

Epístola de Sant Pau als corints

Habitualment, s'atribueix a la primera de les epístoles de Sant Pau als corints (1 Cor. XIV, 34-36), la frase que afirma que les dones han de romandre callades a les esglésies, i a partir de la qual se les ha excloses de les pràctiques musicals als temples. Aquestes epístoles han estat comentades durant segles. Hi comptem amb exemples dipositats als arxius valencians.

El Misteri d'Elx

Allò que anomenem Misteri d'Elx és un drama litúrgic, és a dir, una representació teatral que té lloc dins dels temples amb una finalitat pedagògica. Explica la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu. Fruit de les interpretacions dels documents eclesiàstics ans esmentada, el paper de Mare de Déu és interpretat per un xiquet encara hui en dia. En la imatge, de principis de segle XX, s'aprecia un moment de cant d'aquesta en la representació. Cal afegir, però, que el paper de les dones fou rellevant en la conservació i manteniment de diferents elements de la Festa.

El cant de la Sibil·la valenciana

El cant de la Sibil·la forma part també de la tradició teatral dins les esglésies que ha perviscut des de l'Edat Mitjana. En aquest cas, és una interpretació que es realitza durant la nit de Nadal. El text, acompanyat de música, es compon d'uns versos sobre els senyals del Judici Final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea. La Sibil·la, tot i que hi ha constència d'interpretació femenina de drames litúrgics, fou representada per un xiquet durant segles. Se'n conserven versions arreu del sud d'Europa. De la versió a València, interpretada a la Seu, en tenim algunes restes textuals, que s'han musicat amb sons d'altres compositors del moment.

Tractat sobre l'educació de les dones

L'any 1524, l'humanista valencià Joan Lluís Vives publicà el tractat 'De institutione foeminae christianae', destinat a la formació de les dones. Ràpidament es va traduir a múltipels llengües vernàcules i gaudí d'àmplia difusió. Tanmateix, les traduccions no sempre eren del tot fidels a l'original i incloïen modificacions adaptades al context cultural de cada llengua. La investigadora Pilar Ramos sosté que el rebuig d'àmbit hispà a la pràctica musical femenina es degué no tant al pensament de l'humanista sinó a la traducció duta a terme pels moralistes hispans. A la Universitat de València es conserva un exemplar en llatí editat el 1580 a Suïssa.

En el cor

Durant segles va haver-hi absència de dones interpretant música a les esglésies, seguint una determinada interpretació de textos cristians que ho prohibia. Aquesta realitat la trobem reflectida en les obres d'art.

Serenata

Durant alguns moments del festeig, sovint amb música, les dones no podien prendre la iniciativa i de vegades ni tan sols mostrar el seu cos. En la imatge tipista que mostra la postal trobem a la dona amagada darrere la reixa, en unes pràctiques socials que arribaren fins a mitjan segle XX.

Nelet i Quiqueta, personatges en una falla

Exceptuant algunes ocasions, durant les manifestacions musicals festives de carrer eren els homes qui tenien la veu. Això es va vore reflectit també en la cultura popular valenciana.

Cartell taurí de les festes de la Magdalena

La mateixa tendència s'observa en este cartell per a les festes de la Magdalena e Castelló de la Plana de l'any 1897.

2 | Esferes

Final de l'itinerari '1 Representacions'. Clica per a visitar el següent Itinerari