Genealogies

Itinerari 4 Oficis

La recuperació i visibilització de les compositores a través de la història ha permès contrarestar l’imaginari col·lectiu en masculí de la figura del ‘compositor’. La creació d’una ‘genealogia’ de compositores n’evidencia la seva ocultació, en descobreix el llegat i és una en pro de la lluita contra els postulats del patriarcat. Al mateix temps, fomenta l’accés de les dones a una de les professions de major valor simbòlic. 

Seguidament trobareu les compositores valencianes de les quals hi ha constància creativa durant la primera meitat del segle XX, que se sumen a els presents en apartats anteriors (vegeu ‘Monestirs’).

Matilde Caturla Macià

Compositora d'origen alacantí. En faltar el seu primer marit es desplaçà a València, on guanyà un concurs de piano a la ràdio i va compondre per a banda i teatre líric. Va participar en la Societat Valenciana d'Autors, junt a la seua germana Loreto i l'escriptora Pilar Monzó. A finals de la dècada de 1930 s'instal·là a viure a La Romana (Alacant) on seguirà composant peces breus i fent classes de piano.
  • 1907 - 1982
  • Segle XX
  • Alacant
  • Composició
  • Docència | Piano | Associacionisme | Societat Valenciana d'Autors | Interpretació | Ràdio | Teatre en valencià
  • Font: Ferrer Senabre (2021)
Retrat de Matilde Caturla. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1930. Arxiu dels hereus de Matilde Caturla Macià
Portada de la partitura 'Gloria', vals per a piano de Matilde Caturla. Dedicada a la néta de l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez. c. 1935. Biblioteca Valenciana

Desamparados Chavarria Pérez

Inicià els seus estudis al Conservatori de València el 1866 sota el mestratge de Roberto Segura i Salvador Giner. De les informacions a la premsa sabem que estrenà diferents obres a Alcoi i València, tant religioses com profanes, per a formacions com ara veu i piano o quintet de corda. En el terreny personal, va casar-se amb el traumatòleg Antonio Oliete i tingué un fill, amb el mateix nom, que seguiria l'estela professional del seu pare. Faltà de forma prematura l'any 1906 i no hi ha constància de la conservació escrita de la seua producció musical.
  • ? - 1906
  • Segle XX
  • València
  • Composició
  • Conservatori de València
  • Font: Lacruz i Fuentes (2019)

Elena Faus Faus

Les seues primeres aparicions públiques com a instrumentista en formació daten de 1913, relacionada amb moviments associatius. Tretze anys més tard se la cita formant part de l’elenc de compositors que formaven part de la programació per a la temporada del Teatre Regional (1926). La premsa constatà que preparà dos obres per a eixa temporada, de les quals no hi ha més notícies. Més tard es va decantar per a compondre revistes. Es conserva una obra sencera, titulada 'Bésame' (1929). La seua pista es perd l'any 1932.
Portada de la revista 'Bésame' (1929), obra d'Elena Faus. Centro de Documentación y Archivo de la Sociedad General de Autores y Editores
Notícia sobre la incorporació d'Elena Faus a l'elenc de compositors que haurien de formar part del Teatre Regional. El Pueblo, 03/09/1926. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura
Notícia sobre la direcció d'Elena Faus dela revista de la seua autoria 'Hacen falta hombres'. El Pueblo, 27/11/1932. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura

Emerinda Ferrari Gonzálvez

Va estudiar al Conservatori de Madrid fins l'any 1904. Va guanyar al mateix centre el Premi Estela i més tard en diverses ocasions els Jocs Floras d'Elx, Sevilla, Alacant i València. La seua producció escrita està relacionada amb les entitats musicals de la ciutat d'Alacant, per a les quals compongué obres simfòniques i pasdobles.
  • 1887 - 1952
  • Segle XX
  • Elx | Alacant
  • Composició
  • Conservatori de Madrid
  • Font: Lacruz i Fuentes (2019)

Antonia González Simpson

Va estudiar arpa, solfeifg i piano a l'Escola Nacional de Música (Madrid), on també fou una de les poques alumnes matriculada a orgue, amb interpretacions molt apreciades. Amb l'arpa participà en nombroses vetllades en entorns associatius així com en orquestres professionals, com ara les dels teatres madrilenys de la Zarzuela o Real. Participà en el grup d'arpistes de Dolores Bernís i esdevingué professora del seu instrument. Es creu que escriví obres per a piano i veu amb acompanyament. Es desconeixen més dades seues a partir dels inicis del segle XX.
  • 1866 - ?
  • Segle XIX
  • Composició
  • Interpretació | Arpa | Orgue | Instrument
  • Font: Hernández (2019)
Fotografia del grup d'arpes de Dolores Bernís. Fotografia: autoria desconeguda. La Revista Moderna (Madrid), 21/04/1899. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura

Teresa Matarredorna Aznar

Compositora, docent i investigadora de música popular. A més de la formació familiar i al seu poble natal, cursà estudis al Conservatori de València. Bona part de la seua activitat musical fou com a etnomusicòloga, treballant per a l’Institut Superior d’Investigacions Científiques. En la seua faceta de compositora se centrà en la música per a cor. Rebé nombrosos premis a la seua tasca compositiva.
  • 1904 - 1999
  • Segle XX
  • Alcoi
  • Composició | Musicologia
  • Docència | Piano | Conservatori de València | Cuadernos de Música Folklórica
  • Font: Lacruz i Fuentes (2019)
  • Més informació
Retrat de Teresa Matarredona
Visualitzar
Recopilacions de Teresa Matarredona per al CSIC. Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC
Visualitzar

Maria Teresa Oller Benlloch

Considerada una de les personalitats cabdals de la música valenciana del segle XX. La tasca d’Oller va abastar activitats com ara l’etnomusicologia, la direcció coral, la docència, la crítica musical, l’assessorament musical en ràdio i premsa i la composició. Durant tota la seua vida va escriure música, destacant les obres per a cor. Fundadora de la primera coral femenina de València. Rebé nombrosos premis i beques d'estudi. Com a etnomusicòloga recorregué tot el territori recopilant músiques tradicionals. Va musicar poemes d'escriptores com ara Maria Ibars. Així mateix, exercí com a professora del Conservatori de València.
  • 1920 - 2018
  • Segle XX
  • València
  • Composició | Musicologia
  • Docència | Direcció | Crítica | Cuadernos de Música Folklórica
  • Font: DMV
  • Més informació
Entrevista a Maria Teresa Oller. Valenciana TV, publicada el 20/09/2018
Visualitzar
Recopilacions de Teresa Oller per al CSIC. Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC
Visualitzar

Ethelvina Ofelia Raga Selma

Va iniciar el sus estudis al seu poble i després al Conservatori Superior de València. Des d'un bon principi va voler dedicar-se professionalment a la composició i té una extensa producció en tots els gèneres. Abans de la Guerra Civil estigué políticament activa en agrupacions femenines i catòliques. Va ser directora de corals i gràcies a una beca l'any 1957 esdevingué la primera directora de la Banda Municipal de València. Prolífica en moltes àrees, va ser també escriptora de guions cinematogràfics, locutora de ràdio, i un llarg etcètera. Gran part de la seva obra musical va tenir una circulació restringida o és inèdita.
Notícia sobre l'estrena de la sarsuela 'Deu mil duros' d'Ofelia Raga a Burjasot. Las Provincias, 07/05/1930. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura
Portada de la sarsuela 'Jo soc ton pare'. Institut Valencià de la Música

Matilde Salvador Segarra

Considerada una de les artistes valencianes més influents del segle XX i un cas excepcional de creadora musical per la seua repercusió. Inicià els estudis municipals a l'entorn familiar i més tard al Conservatori de València. Entre la seua quantiosa obra i diferents fites, hi destaca el fet d'haver estat la primera dona en estrenar una òpera al Teatre del Liceu de Barcelona ('Vinatea', 1974), els diferents premis a la seua obra, i les musicacions de poetes en valencià. També fou poeta i pintora. Al final de la seua tajectòria va rebre les més altes distincions institucionals valencianes.
Retrat de Matilde i Josefina Salvador. Fotografia: autoria desconeguda. Heraldo de Castellón, 28/01/1936. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura
Vicent Asencio i Matilde Salvador a la porta del Gran Teatre del Liceu, novembre 1973. Museu de les Arts Escèniques
Visualitzar

Dolores Soriano Raga

La seua formació musical va tindre lloc al Conservatori de València (1907-1914) on s'instruí en solfeig, piano, història i estètica de la música. Després d'actuar en vetllades benèfiques, ja la trobem composant músiques per a teatre líric. L'any 1924 va compondre el primer himne del València Club de Futbol. Més tard exercí més de cinquanta anys de professora al Conservatori de la ciutat. Seguí composant ballables i marxes per a banda, a més de música vocal amb acompanyament de piano, algunes per a públic infantil.
Portada de l'Himne del València Club de Futbol, escrit per Dolores Soriano. 1924. Biblioteca Musical de Compositors Valencians
Portada de 'València de Dia', amb la participació de Dolores Soriano. Editorial Carceller, 1918. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
Portada de 'Xòfer, al Novetats', amb la participació de Dolores Soriano. Editorial Carceller, 1918. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
Notícia sobre la finalització del pasdoble al torer Rosario Olmos de Dolores Soriano. Diario de Valencia 04/05/1923. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica - Ministerio de Cultura

Elisa Temprano

Hi ha molt poca informació sobre la seua persona. Segons Lihory (1903), va ser alumna de Salvador Giner i va escriure una 'Missa de Glòria', una 'Salve' a veus i orquestra i un 'Trisagi' per a cor.
  • Segle XIX - XX
  • Composició
  • Font: Hernández (2019)

Dolores Vitoria Tarruella

Tot i que no va arribar realitzar estudis reglats, des de ben promte es va dedicar a la composició. L'any 1896 escriví una marxa que va ser publicada per Tena, entre 1909 i 1918 escriví dos sarsueles. Durant les seues etapes creatives escriví música per a banda, obres per a veu i piano i música religiosa. També va ser escriptora d'obres de teatre. Tota la seua vida estigué condicionada per circumstàncies familiars molt dissortades.
  • 1882 - 1952
  • Segle XX
  • Villena
  • Composició
  • Escriptura
  • Font: Lacruz i Fuentes (2019)
  • Més informació
Escena de la sarsuela 'Mi Granada', de Tarruella. Mundo Gráfico (Madrid), 23, 05/06/1918. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0
Estrena de la sarsuela 'María Rosa', de Tarruella. El Pueblo, 01/04/1909. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica - Ministerio de Cultura © CC BY 4.0
Imatge de la compositora en una fotografia
Visualitzar
Referències bibliogràfiques

5 | Territoris

Final de l'itinerari '4 Oficis'. Clica per a visitar el següent itinerari