Bressol i patrimoni

La separació de les esferes de producció, extradomèstica i masculina, i de reproducció, domèstica i femenina, va articular uns models familiars heteronormatius que va reservaren a les dones una visió essencialista del rol de mares i mullers. El model ideal de dona, si bé diferia de la vivència de moltes d’elles (especialment de les de classes populars) es va fer extensiu a la responsabilitats sobre la moralitat. Així mateix, va emfatitzar el paper femení en la conservació de tradicions i costums, en una societat on el patrimoni tingué una funció determinant per a la construcció dels imaginaris culturals col·lectius. 

Simultàniament, la recopilació del música tradicional va esdevenir un espai on les dones tingueren una participació rellevant, bé com a investigadores o compiladores, bé com a informants. La identificació que es feia en aquell temps de la dona amb el manteniment de la tradició o la facilitat en la interacció que aportava una investigadora a l’hora d’entrevistar a una informant, en un etapa històrica amb els rols de gènere fortament separats, afavoriren una presència femenina destacada que els era negada en altres àrees. Bona part de la conservació de la música de transmissió oral no haguera estat possible sense la contribució i el compromís de les investigadores i les informants.