Bressol i patrimoni

La separació de les esferes de producció, extradomèstica i masculina, i de reproducció, domèstica i femenina, va articular uns models familiars heteronormatius que va reservaren a les dones una visió essencialista del rol de mares i mullers. El model ideal de dona, si bé diferia de la vivència de moltes d’elles (especialment de les de classes populars) es va fer extensiu a la responsabilitats sobre la moralitat. Així mateix, va emfatitzar el paper femení en la conservació de tradicions i costums, en una societat on el patrimoni tingué una funció determinant per a la construcció dels imaginaris culturals col·lectius. 

Simultàniament, la recopilació del música tradicional va esdevenir un espai on les dones tingueren una participació rellevant, bé com a investigadores o compiladores, bé com a informants. La identificació que es feia en aquell temps de la dona amb el manteniment de la tradició o la facilitat en la interacció que aportava una investigadora a l’hora d’entrevistar a una informant, en un etapa històrica amb els rols de gènere fortament separats, afavoriren una presència femenina destacada que els era negada en altres àrees. Bona part de la conservació de la música de transmissió oral no haguera estat possible sense la contribució i el compromís de les investigadores i les informants.

Bressol

Mobiliari amb que s'associa el cant de les dones a les persones nounates.

Balancí

Mobiliari amb que s'associa el cant de les dones a les persones nounates.

Balancí dissenyat per Ventura Feliu

Mobiliari amb que s'associa el cant de les dones a les persones nounates.

Granera

Mobiliari amb que s'associa el cant de les dones en la domesticitat i les tasques laborals de neteja que realitzaven. Les músiques cantades servien d'acompanyament i s'hi establia una relació emotiva i cinètica.

Cançó de bressol cantada per María Escorihuela

Els enregistraments de l'etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax són algunes de les mostres de les quals disposem per a conèixer les músiques cantades per dones en àmbit familiar a mitjan segle XX. També ens permet conèixer el nom de qui foren les cantants, com el cas de les valleres Maria Escorihuela o Rosario Enguín.

Cuadernos de Música Folklórica Valenciana

En esta publicació col·laboraren de forma activa com a recopil·ladores i estudioses de la música popular Maria Teresa Oller Benlloch, Dolores Sendra Bordas o Teresa Matarredona Aznar. D'altra banda, actuaren com a informants tantíssimes dones de pobles i ciutats valencians, moltes de les quals resten en l'anonimat.