Itineraris
Al llarg de la història, la relació entre les dones i els sons ha estat carregada amb diferents significacions: des de la vinculació del cant femení amb l’origen de la vida fins allò incomprès o considerat perillós. Molts d’aquests imaginaris han tingut un recorregut extens en el temps en diferents contextos que ha generat determinades representacions.
En correspondència als models de gènere acceptats cada moment, la diferència sexual ha propiciat espais i repertoris diferenciats per a homes i dones. L’interés de vincular a les dones a l’anomenat àmbit domèstic, la identificació del treball amb la remuneració econòmica i la vigilància sobre els seus cossos ha ocultat el relleu social i cultural de les seues tasques.
La voluntat històrica per part del patriarcat de disciplinar la veu i el cos de les dones ha basculat entre el control i l’atracció, on la mirada masculina les ha construïdes com a objectes de desig. Simultàniament, les actuacions vocals han permès la construcció de noves identitats alhora que la performance cantada ha servit també per a qüestionar el binarisme home-dona.
Les possibilitats d’accés a les diferents professions musicals de les dones han estat menors segons l’autoritat i prestigi social que l’activitat haja atresorat al llarg del temps. Tot i això, hi ha constància històrica que han estat presents en multiplicitat de professions lligades a la música, destacant el seu paper d’intèrprets, professores i compositores.
A través de la mirada a les arrels culturals, la ‘nació’ i la ‘regió’ construeixen la nostra identitat, desplegant una narrativa d’un ‘nosaltres’ fronts a uns ‘altres’. La relació entre estos constructes i les dones ha propiciat diferents idees i situacions musicals en consonància amb aquesta estructura social i econòmica d’època contemporània.
En la vida quotidiana les dones han interactuat i s’han apropiat de la música, constituint-se com un dels recursos privilegiats per a situar-se al món. La música es torna un dispositiu que ens interpel·la i permet estratègies per a per a gaudir, gestionar, protestar, difondre i construir-se individualment i col·lectivament.