Professionalitzar l'escenari (II)

Informació a la persona usuària Aquest apartat contenia un gran volum de dades. Per a millorar l'experiència de navegació, l'hem dividida en dos pàgines diferents. En aquesta plana trobaràs les cantants amb cognoms que comencen per la lletra J fins als que comencen per la lletra Z. Si vols tornar a les cantants amb cognoms que comencen per les lletres A fins a la I, clica el botó de baix.

Carmen Jordán

Tiple de sarsuela que va actuar a les principals ciutats espanyoles i va realitzar gires per Amèrica Llatina durant els primers anys del segle XX. A partir del 1913 passarà a actriu de vers. Estigué en actiu fins a final de la dècada de 1910.

Retrat de Carmen Jordán. Fotografia: Antoni Esplugas, 1910. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Retrat de Carmen Jordán. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonográfico (València), 30/03/1901. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY

Francisca Ladvenant i Quirante

Cantatriu, germana de Maria Ladvenant. Va reeixir interpertant sarsueles i tonadilles als teatres madrilenys, estrenant-ne diversos de Ramón de la Cruz. Va morir de forma prematura, essent enterrada a Burjassot.

Maria Ladvenant i Quirante

Cantatriu i empresària teatral, nascuda a València d'una família d'actors madrilenya. Triomfà als teatres i corrales de la capital, essent 'prima dama'. Va formar la seua pròpia companyia. Rebé els alogis dels principals dramaturgs del moment. Després d'estar empressonada, va morir de forma prematura.

Retrat de María Ladvenant. Autoria: Juan de la Cruz Cano y Olmedilla, 1778. Museo de Historia de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

'A la vida y muerte de Maria Ladvenant'. Ambrosio Fernández del Rubio, 1767. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Apunts manuscrits del sainet 'Los atolondrados o Don Soplado', estrenat per la companyia de María Ladvenant (1764). Biblioteca Històrica de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Llibret d'una obra escrita per a Maria Ladvenant. Domingo Maria Ripoll. Madrid, 1767. Biblioteca Històrica de la Universitat de València © CC BY

María Llácer Rodrigo

Soprano d'òpera i docent. Va debutar al Principal de València amb 'Otello' de Giuseppe Verdi (1907). Immediatament va traslladar-se a Milà, on va acabar la seua formació, actuant sovint al Teatre de l'Scala. La seua carrera internacional és extensíssima, interpretant autors contemporanis i clàssics, combinant-la amb la de la docència al Conservatori de València.

Retrat de María Llácer. Fotografia: autoria desconeguda. La Esfera (Madrid), 17/01/1920. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de María Llácer en un personatge operístic. Fotografia: autoria desconeguda. La Esfera (Madrid), 01/04/1916. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de María Llácer vestida per a una actuació. Fotografia: Lafabes. Nuevo Mundo (Madrid), 02/01/1925. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Filomena Llanes March

Contralt operística que actuà arreu de l'estat. Va arribar a cantar a París. Es consigna material de les seues actuacions a València.

Cartell d'una funció d'òpera al Teatre Principal de València amb Filomena Llanes. 1870. Biblioteca Històrica de la Universitat de València © CC BY

Amparo Martí

Tiple còmica, en actiu des de principi de segle interpretant sarsuela i opereta. Les seues fites inclouen l'estrena de 'Los húsares del kaiser' a l'Eslava de Madrid (Juan José Cadenas, 1912) i 'La Canción del Olvido' de José Serrano al Lírico de València (1916). Va formar part de la companyia Sagi Barba-Vela als inicis de la dècada de 1910.

Retrat d'Amparo Martí. Fotografia: autoria desconeguda. Baleares (Palma), 30/01/1918. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat d'Amparo Martí. JFotografia: Julio Derrey. Comedias y comediantes (Madrid), 15/09/1910. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Cartell anunciant funcions de sarsuela amb la companyia valenciana de Vicente Salvador. Barcelona, 1904. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Pilar Martí

Tiple còmica de teatre líric que va debutar al Princesa de València el 1899. Va actuar en els teatres més reeixits de les principals ciutats espanyoles. Fou una de les precursores de la falda-pantaló vers el 1910. En el seu moment esdevingué una figura molt apreciada pel públic local, amb una carrera prolongada en el temps.

Retrat de Pilar Martí. Fotografia: Antoni Esplugas, 1910. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Retrat de Pilar Martí. Fotografia: Antoni Esplugas, 1890. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Retrat de Pilar Martí. Fotografia: Antoni Esplugas, 1910. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Consuelo Mayendía

Formada a València, debuta a l'Apol·lo de la ciutat interpretant 'género chico'. Va estrenar obres com 'Moros y Cristianos' o 'El trust de los tenorios' (1910), ambdues escrites per José Serrano. Durant les dècades de 1910 i 1920 va treballar a Amèrica. Va realitzar enregistraments discogràfics. També va ser intèrpret de cuplets.

Retrat de Consuelo Mayendía. Fotografia: autoria desconeguda. El Arte del Teatro (Madrid), 15/06/1906.Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Consuelo Mayendía interpretant el Duet de 'Moros y cristianos' de José Serrano. Barcelona: Compañía Francesa del Gramophone, 1917. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Consuelo Mayendía interpretant cuplets de diversos autors. Victor Talking Machine, 1917. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Carmen Miquel Gómez

Tiple còmica, filla d'artistes. Després de voltar per algunes ciutats, la trobem actuant a finals del segle XIX al teatre Granvía de Madrid en la companyia de Güell i Taberner coma primera tiple.

Programa anunciant una funció de sarsuela a Barcelona, 22/09/1898. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Ascensión Miralles

Soprano que va estudiar als conservatoris de València i Madrid a finals de la dècada de 1880. Va actuar junt a cantants de la talla de Matilde Pretel i Leocadia Alba al Teatro de la Comedia de Madrid (1897).

Retrat d'Ascensión Miralles. Fotografia: autoria desconeguda. La Clave (Salamanca), 30/11/1887. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © Domini públic

Carta del Ministro de Foment Jesús de Monasterio demanant recomanació per a l'accés d'Ascensión Miralles al Conservatori de Madrid. 1894. Biblioteca Musical Víctor Espinós de Madrid © CC BY-SA 2.5 ES

Ascensión Miralles en una adaptació de la Jota final de 'Gigantes y Cabezudos' de Manuel Fernández Caballero. Madrid: Álvaro Ureña, ca. 1898 - 1904. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Maria Cora Muñoz Raga (Cora Raga)

Mezzosoprano especialitzada en sarsuela, considerada una de les més importants del gènere entre les dècades de 1920 i 1930. Després d'estudiar a Itàlia, va treballar a Madrid, Barcelona i València. Durant la Guerra Civil col·laborà amb el Govern de la República. Es creu que va ser la primera artista que interpretà l'himne regional valencià. A partir de 1940 la trobem vinculada a la música tocant el piano.

Retrat de Cora Raga. Fotografia: Vicente Barberà Masip, s. d. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, fons Desfilis

Conjunt d'enregistraments de Cora Raga entre 1927 i 1952 conservats a la Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Retrat de Cora Raga a la portada del suplement de discos del segell discogràfic Odeón d'octubre de 1929. Biblioteca Virtual de Aragón

Carmen Nácher Xechí

Actriu i cantant, activa a la zona alacantina els primers anys del segle XX.

Retrat de Carmen Nàcher. Fotografia: Julio Derrey. València, ca. 1890 - 1900. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Enriqueta Nadal

Cantant de teatre líric de principis de segle que apareix com una de les actrius locals més destacades de València ciutat, formada en els teatres d'entitats associatives.

Enriqueta Naya

Primera tiple en diverses companyies de sarsuela, considerada per la premsa com una de les màximes representants del gènere. Casada amb el també actor Vicente Bueso. Va actuar, entre altres, al Liceu de Barcelona l'any 1893.

Retrat d'Enriqueta Naya. Autoria: Joarizti. Barcelona, 1899?. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Visualitzar

Amparo Obiol

Contralt d'origen alacantí. Després d'estudiar al Consevatori de València, va actuar per teatres espanyols a finals del segle XIX en una companyia d'òpera italiana.

Retrat d'Amparo Obiol. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonogràfico (València), 2, 20/01/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © BY

Clara Panach Ramos

Soprano lleugera, especialitzada en sarsuela. Formada al Conservatori de València, va debutar al Russafa el 1914. Va cantar en els principals teatres de l'estat i va enregistrar algunes produccions.

1898 - 1982
Segle XX
Alboraia
Cant
Soprano | Sarsuela`| Conservatori de València | Enregistraments
Font: DMV
Més informació

Retrat de Clara Panach. Fotografia: Antoni Esplugas, 1910. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Clara Panach a Balada de La Alsaciana, sarsuela de Jacinto Guerrero. Weissensee (Alemania): International Talking Machine, 1921. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Elena Parada

Soprano de sarsuela i género chico, dedicada al teatre després d'enviudar. Des del 1902, va actuar en diferents companyies per províncies, efectuant una gira a Amèrica. Va formar part de companyies com la de Manolo Taberner, essent primera tiple.

Retrat d'Elena Parada. Fotografia: autoria desconeguda, ca. 1910 - 1915. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Ascensión Pastor

Membre d'una família de cantants alacantina que debutà a Madrid 1912 en la companyia d'Enrique Beüt. Va arribar a realitzar una gira per Amèrica cantant gènere líric espanyol.

Selica Pérez Carpio

Soprano de sarsuela. Va iniciar-se al Russafa de València de la mà de Vicent Lleó. Posteriorment treballaria en els teatres de major renom de Madrid i Barcelona, enregistrant fins i tot pel·lícules. Es considera una de les grans sopranos del gènere de la dècada de 1930. Compositors com ara Federico Moreno Torroba escrigueren per a ella.

1900 - 1984
Segle XX
Jarafuel
Cant
Soprano | Sarsuela | Cinema
Font: DMV
Més informació

Retrat de Selica Pérez. Fotografia: autoria desconeguda. La Voz (Madrid), 06/07/1923. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de Selica Pérez. Amer, 1932. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitza

Maria Piquer

Soprano que es va moure entre la sarsuela i l'opereta a teatres com ara el Russafa. La trobem en companyies de teatre en valencià. També va actuar en teatres de províncies durant les dècades de 1910 i 1920.

Retrat de Maria Piquer. Fotografia: Julio Derrey, c. 1910. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

Amparo Pozuelo

Tiple còmica que cantà sobretot opereta. Va compartir escenari amb artistes de la talla de Julia Fons. Treballà principalment a Madrid, Barcelona i va efectuar una estada a Mèxic. Va ser portada de diverses revistes del món de l'espectacle a principis del segle XX.

Retrat d'Amparo Pozuelo. Fotografia: Antoni Esplugas, c. 1900. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Retrat d'Amparo Pozuelo. Fotografia: autoria desconeguda. Nuevo Mundo (Madrid), 01/09/1910. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Matilde Pretel Sánchez

Després d'estudiar al Conservatori de València, es va traslladar a Madrid per a debutar al Teatro de la Zarzuela. L'any 187 estrenà 'El Tambor de Granaderos', de Ruperto Chapí, un dels compositors que més interpretà. Va popularitzar la 'Canción gitana' d''El motete' de José Serano (1900). Es considera una de les veus més importants del 'género chico' d'entresegles, arribant a formar la seua pròpia companyia.

1874 - 1965
Segle XIX - XX
Cant
Soprano | Sarsuela | Género chico | Conservatori de València
Font: DMV
Més informació

Retrat de Matilde Pretel vestida per a una representació. Fotografia: Antoni Esplugas, c. 1880. Arxiu Nacional de Catalunya © BY-NC-SA

Vals de la opereta 'Amores de un veneciano' dedicada a Matilde Pretel. Barcelona: Juan Bta. Pujol, 1897. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Eloisa Quetcuti

Va estudiar al Conservatori de València pèr a debutar al teatre Russafa en 1894 interpretant sarsueles, com ara 'El rey que rabió' de Ruperto Chapí. Va actuar amb la companyia d'Eduardo Ortiz en teatres d'arreu d'Espanya.

Cartes autògrafes i signades d'Eloísa Quetcuti. 1897. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Programa de la Compañía Cómico Lírica Don Eduardo Ortiz, 1898. Centro de Investigación y Recursos de las Artes Escénicas de Andalucía

Visualitzar

Matilde Revenga Pérez-Lara

Soprano d'òpera i posterioment de sarsuela. Va triomfar als principals teatres d'Europa i realizar enregistraments discogràfics, a més de ser portada en innumerables revistes del moment. Sovint va cantar formant duet amb Miguel Flecha.

Retrat de Matilde Revenga. Mundo Gráfico (Madrid), 07/01/1920. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Miguel Fleta i Matilde Revenga interpretant 'El duo de la africana' de Manuel Fernández Caballero. S. d. Gramófono S.A.E. Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek Dresden

Escoltar

Elena Rodríguez Martí

Va estrenar diverses sarsueles en els principals teatres espanyols (1880-1890). Després d'eixe èxit va ser contractada de primera tiple per a actuar a França, Itàlia i Mèxic (1899). Poteriorment retornaria Espanya fins la seua retirada.

Retrat d'Elena Rodríguez. Fotografia: Vicent Barberà Masip, c. 1910 - 1920. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Retrat d'Elena Rodríguez. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonográfico (Valéncia), 20/04/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © BY

Amparo Romaguera

Formada al Conservatori de València, es va traslladar a Madrid l'any 1885 per a continuar la seua instrució. La trobem en algunes vetllades operístiques a Málaga i Múrcia entresegles, arribant a actuar al Real de Madrid.

Programa de la Temporada de Carnaval de 1907 al Teatro Cervantes, Málaga, on apareix Amparo Romaguera. Centro de Investigación y Recursos de las Artes Escénicas de Andalucía

Visualitzar

Inés Salvador Martínez

Contralt especialitzada en òpera. Va estudiar a Madrid cant i piano, potser amb Isaac Albéniz. Hi ha constància el 1890 de participacions als teatres de la Sarsuela i Príncipe Alfonso com a 'prima donna'. Posteriorment realitzaria gires per províncies fins a l'any 1906.

Retrat d'Inés Salvador. Fotografia: autoria desconeguda. El Álbum Ibero Americano (Madrid), 30/11/1895. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat d'Inés Salvador a 'Samsó i Dalila'. Colección Muruais, ca. 1842 - 1911. Madrid: Est. Fot. Fotografía Artística. Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico, Ministerio de Cultura © CC BY

Ines Salvador a 'Mia tu sei' de 'Carmen' de Georges Bizet. GRAMOPHON CO., c. 1901-1968. Ministero della cultura, Itàlia

Escoltar

Luisa Santamaría Moreno

Tiple de sarsuela, considerada la veu en el seu registre més reeixida de la dècada de 1860-1870. Després d'estudiar a París, el 1848 retornà a Espanya, on va actuar al Teatro del Circo estrenant diferents peces. Va alternar el trebal a este teatre amb el recent construit Teatre de la Sarsuela, estrenant obres dels compositors més importants del seu temps.

Retrat de Luisa Santamaría. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1857 - 1862. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Retrat de Luisa Santamaria a la Galería del Periódico de la Zarzuela. Gravat: José Vallejo y Galeazo i Santos González y Martín, 18?? Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Cartell anunciant la funció del 27/09/1864 amb Luisa Santamaría. Biblioteca Històrica de la Universitat de València

Elena Armada Sanz Martínez de Arizala (Elena Sanz, Elena Sans)

Contralt d'òpera formada a París (1868), amb una carrera de projecció internacional cantant als teatres més reconeguts. A Espanya va actuar al Teatre Real de Madrid (1870-1880). Es va relacionar amb la reialesa espanyola i va tindre dos fills amb Alfons XIII. Està considerada una de les figures més importants de l'òpera del seu temps.

Retrat d'Elena Sanz. Fotografia: Casa Moreno. Archivo de Arte Español, 1893 - 1953. Institute of Cultural Heritage of Spain © CC BY-NC-ND 4.0

Retrat d'Elena Sanz com a Amneris a l'òpera 'Aïda' de Giuseppe Verdi. Fotografia: Ferdinand Mulnier, c. 1872 - 1877. Rijksmuseum © Domini Públic

Carta manuscrita d'Elena Sanz a un destinatari no identificat. Bibliothèque nationale de France @ CC BY

Amparo Saus

Va treballar a teatres de Barcelona, Madrid i Saragossa. Formà una companyia pròpia amb el seu marit, el baríton Federico Caballé. Va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics.

1889 - ?
Segle XIX - XX
València
Cant
Soprano | Sarsuela | Ballables | Jazz | Enregistraments
Font: DMV
Més informació

Retrat d'Amparo Saus. Fotografia: autoria desconeguda, c. 1900. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Amparo Saus al Duet d''El Ruiseñor de la Huerta', de Leopoldo Magenti. Donosti: Columbia Graphophone Company, 1930. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Ballables interpretats per Amparo Saus i la Orquestra Demon's Jazz. Barcelona: Compañía del Gramófono, c. 1932. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Escoltar

Antonia Segura

Tiple lleugera que va actuar en xicotets teatres interpretant sarsuela a principis de la dècada de 1890. Va ser segona tiple amb Enriqueta Naya o Vicente Bueso.

Retrat d'Antonia Segura. Fotografia: autoria desconeguda. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Concepción Segura Roselló (Conchita Segura)

Membre de famíia d'artistes valencians, germana de Francisca. Va destacar com a actriu de sarsuela a finals del segle XIX treballant arreu d'Espanya. Va cantar junt a Lucía Arana i María Montes al Teatro de la Zarzuela i compositors com ara Manuel Fernández Caballero o Amadeu Vives escriviren papers per a ella.

Retrat de Conchita Segura. Fotografia: autoria desconeguda. Vida Galante (Barcelona), 01/07/1900. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Programa de la temporada d'estiu de 1900 al Teatre Tívoli de Barcelona, amb Conchita Segura de primera tiple. Museu de les Arts Escèniques de Barcelona - Institut del Teatre © BY-NC-SA amb finalitats d'investigació

Visualitzar

Francisca Segura Roselló

Membre de famíia d'artistes valencians, germana de Francisca. Va actuar en xicotets teatres de províncies. Junt a la seua germana va treballar al Teatro de la Zarzuela (1897-98).

Retrat de Francisca Segura. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonográfico (València), 20/01/1901. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY

Portada amb retrat de Francisca Segura. Fotografia: autoria desconeguda. Madrid Cómico, 06/12/1890. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Vicenta Silvestre

Va formar part, com a segona tiple, d'una xicoteta companyia valenciana de sarsuela, dirigida per Pablo López que va actuar per províncies a finals del segle XIX junt a Josefa Soriano. Va arribar a treballar a Eldorado de Barcelona.

Retrat de Vicenta Silvestre. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonográfico (València), 9, 05/05/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © BY

Josefa Soriano

Va formar part, com a segona tiple, d'una xicoteta companyia valenciana de sarsuela dirigida per Pablo López que va actuar per províncies a finals del segle XIX junt a Vicenta Silvestre.

Luisa Vela Lafuente

Soprano de renom internacional arran de les interpretacois d'obres com 'La viuda alegre' (1908) o 'Las golondrinas' (1914). Amb el seu marit Emilio Sagi Barba, amb qui formaria la companyia Segi-Vela, està considerada un dels duets més importants de sarsuela de les dècades prèvies a Guerra Civil de 1936.

Retrat de Luisa Vela. Fotografia: autoria desconeguda. Nuevo Mundo (Madrid), 19/11/1908. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Retrat de Luisa Vela. Fotografia: autoria desconeguda. Boletín Fonográfico (València), 16, 20/08/1900. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu © CC BY

María Dolores Vendrell Navarro (la Vendrell)

Soprano suecana qui, després d'estudiar a València i debutar al Teatre Principal, viatjà a Milà per a formar-se. Durant algunes temporades va actuar al circuït operístic europeu interpretant les òperes del moment. Va realitzar enregistraments fonogràfics. L'any 1901 retorna a Espanya, actuant a Valècia i Madrid. Morí de causa prematura per malaltia.

Biografia apareguda en premsa de María Dolores Vendrell. La España artística (Madrid), 28/01/1892. Biblioteca Nacional de España © CC BY 4.0

Elvira Vendrell March

Tiple especialitzada en sarsuela. Va estudiar al Conservatori de València i fou discipula de Remedios Blat. Debutà a Sueca, el seu poble natal, l'any 1935 per a continuar en espectacles a Madrid amb, entre altres, la companyia de Sélica Pérez. També actuà a Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria. Morí de forma prematura als vint-i-cinc anys.

1920 - 1945
Segle XX
Sueca
Cant
Soprano | Sarsuela | Conservatori de València
Font: Carrasquer Artal (informació cedida per Rosa Roig Celda)

Retrat d'Elvira Vendrell. La Prensa (Madrid), 19/09/1942. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica – Ministerio de Cultura © CC BY 4.0

Retrat d'Elvira Vendrell. Pueblo (Madrid), 07/09/1940. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica – Ministerio de Cultura © CC BY 4.0

Reportatge sobre Elvira Vendrell a la premsa del seu poble natal. El Sueco (Sueca), 30/11/1935. Biblioteca Municipal de Sueca © CC BY 4.0

Matilde Verdecho

Considerada una de les principals veus de mezzosoprano del teatre líric en valencià del darrer terç del segle XIX, destacant el seu bon gust interpretatiu. Treballà fonamentalment a teatres de l'àera valencianoparlant. Formà part de les principals companyies del gènere, com ara les de Manuel Llorens, Joan Colom o Manuel Taberner. Es casà amb el també actor Josep Rius. Foren escrites per a ella peces de compositors com ara Vicent Peydró o Vicent Lleó.

Informació a la persona usuària Aquest apartat contenia un gran volum de dades. Per a millorar l'experiència de navegació, l'hem dividit en dos pàgines diferents. En aquestaa plana trobaràs les cantants amb cognoms que comencen per la lletra J fins als que comencen per la lletra Z. Si vols tornar a les cantants amb cognomes que comencen per les lletres A fins a la I, clica el botó de baix.

Referències bliogràfiques