L’arquetip de femme fatale, tot i que es va construir sobre paradigmes culturals previs, va protagonitzar bona part de l’imaginari sobre les dones artistes de finals del segle XIX i ha arribat als nostres dies. L’arquetip es va construir sobre l’alteritat que oferia l’orientalisme i l’exotisme d’altres cultures a ulls centre-europeus, oferint un model complementari a la dona que representava la nació o la regió. La imatge que es va generar de les femmes fatales va alimentar la idea que la seducció de les dones era una força tan atraient com il·legítima, ja que podia arribar a qüestionar l’autoritat masculina. L’explosió d’aquest arquetip va coincidir amb la generalització de la cultura audiovisual, fet que va generar gran quantitat d’imatges pensades per al consum des de la mirada dels homes. Simultàniament, el model de dones independents que oferia va servir com a referència visual i actitudinal per a l’empoderament per a les dones.

La mescla entre atracció i condemna d’este model es va personificar sobretot a través de les cantants que es dedicaren al cuplet o gèneres afins. Disposem d’incomptables exemples d’aquestes artistes vestides amb elements identificatius de la ‘regió’. De fet, cap a la dècada de 1920, es va anar abandonant la idea de fatalitat per a explotar la vinculació regional, essent ‘La maredeueta’ de Conxa Piquer un dels exemples més demostratius de la tendència.

 

La Argentinita vestida de valenciana

Retrat d'Encarnación López, La Argentinita vestida de valenciana.

Bella Valenciana

Cupletista, pel nom d'origen valencià, de la qual no hi ha localitzada més informació.

Maria Conesa Redonda

Actriu, cantant i ballarina. Va debutar a Barcelona amb la seua germana Teresa amb gran èxit, fet que provocà trifulques amb altres artistes del moment. Es recordada, entre moltes altres obres, pel seu paper a 'La gatita blanca' (Amadeu Vives i Jerónimo Jiménez, 1905). Es va desplaçar a Amèrica, on esdevingué una celebritat. S'establí finalment a Mèxic, compaginant les tasques artístiques amb la d'empresària teatral.

Hermanas Cortesina

Conjunt de ballarines, cantants i intèrprets formats per les germanes Angélica, Ofelia i Elena Cortesina. Actuaren fonamentalment a Madrid a l'entorn dels teatres de cuplet. Elena en fou la més coneguda de les tres, qui a més està considerada una de les pioneres del cinema a l'estat espanyol.

Nieves Ferrer

Cupletista amb un cert recorregut en teatres de València i Barcelona. Va coincidir amb Adela Margot, en l'època de més auge d'aquesta tipologia d'espectacles.

Charito del Hor vestida de valenciana

Retrat de cos sencer de la ballarina i actriu cubana Charito del Hor vestida de valenciana.

Concepción García Leonardo (Conchita Leonardo)

Cupletista i artista de vers. S'inicià en el món de la cançó per esdevindre després artista de vers. Posteriorment es va reconvertir a vedet amb la companyia de Jacinto Guerrero. Actuà sobretot en el món de la revista fins la seua retirada de món de l'espectacle. Així mateix, va participar en nombrosos enregistraments.

Mercedes Mateu vestida de valenciana

Retrat de cos sencer de l'actriu Mercedes Mateu vestida de valenciana i asseguda amb un ram de flors entre les mans.

Rosarito Moreno vestida de valenciana

Retrat de cos sencer de la ballarina Rosarito Moreno vestida de valenciana.

Teresa Pastor

Originària de Dènia, les seues primeres actuacions al món de l'espectacle foren com a 'adivinadora'. Vers mitjan dècada del 1910 apareix en diversos teatres de València i províncies ja com a cupletista. Es coneixen actuacions seues fins a finals de la dècada de 1920.

Concepción Piquer López (Concha Piquer)

Cantant i actriu considerada una de les figures més rellevants de la copla i la cançó espanyola del segle XX. Després d'uns breus inicis a València, va viatjar amb Manuel a Nova York, on efectuà un dels primers enregistraments de cinema sonor (1923). Després de cinc anys retornà a Espanya, on es convertí en una estrella. Participà en innumerables enregistraments i pel·lícules. A més a més, funda la seua pròpia empresa de l'espectacle.

Inés Ripoll

Cupletista amb un cert recorregut en teatres de València i Barcelona, activa a principis de la dècada de 1920, de la qual hi ha poques dades biogràfiques. El seu espectacle es qualificava de sicalíptic. Va ser portada de la Revista 'La Reclam' a principis de 1922.

Manolita Rosales

Soprano de 'género chico' i cantant de cuplés i revistes. Activa des de principis del segle XX en Madrid en xicotets teatres. Va estar una temporada actuant a l'Argentina. Als anys quaranta es reconvertí en actriu de comèdia.

Trinidad Rosales

Actriu de revista, germana de l'anterior, amb qui va treballar en diferents ocasions. També la trobem com a cupltista a partir de la dècada de 1920.

Paquita Sansano vestida de valenciana

Retrat de cos sencer de la cupletista Paquita Sansano vestida de valenciana i asseguda amb un ram de flors entre les mans.

Adela Taberner

Part de la família Taberner, formada pel seu pare Mariano i les seues germanes Amparo i Consuelo. Com a soprano, s'especialitzà en opereta, sarsuela i género chico. Va realitzar gran part de la seua vida artística a València, on era molt apreciada.

'Preciosilla' vestida de valenciana

Retrat de cos sencer de l'actriu i cupletista Manuela Tejedor Clemente, 'Preciosilla', vestida de valenciana amb unes flors a les mans.

Vestit de cinc peces de Tórtola València per a La Valenciana

Reinterpretació del vestit típic de valenciana, inspirat en models del segle XX, que va lluir la ballarina Tórtola València. Probablement, el disseny siga de la mateixa ballarina, qui acostumava fer-se càrrec d'aquesta tasca.

Tórtola Valencia en 'La Maja valenciana'

Pintura amb l'artista amb el disseny de vestuari de valenciana. L'autora és la mateixa ballarina.

Adela Vicente Herrero (Adela Margot)

Cupletista d'origen madrileny que esdevingué una celebritat a València a la dècada de 1910. Va col·laborar en difondre el cuplet per terres valencianes en interacció amb la societat i les manifestacions culturals del moment.

Falla sobre 'La corte de Faraón'

L'obra de teatre líric 'La corte de Faraón', amb música del valencià Vicent Lleó i estrenada a Madrid en gener de 1910, esdevingué una de les peces més paradigmàtiques de la música escènica qualificada com a sicalíptica. L'èxit de la paròdia eròtica sobre l'antic Egipte arribà als monuments fallers, com exemplifica esta falla plantada al carrer Fresquet el març següent a l'estrena de l'obra.

6 | Xarxes

Final de l'itinerari '5 Territoris'. Clica per a visitar el següent itinerari