Interpretació

Les dones professionals de la música, especialment les que es volgueren dedicar a la interpretació, es veren sotmeses a dificultats similars a la resta de dones per a conciliar l’activitat laboral o artística amb la vida personal i familiar. El matrimoni, la maternitat, la manca de recursos econòmics, temporals i espacials propis, a més a més de les activitats de neteja i cures no remunerades, propiciaren la renúncia al propi desenvolupament professional. Tanmateix, a partir de la segona meitat del segle XIX s’amplià progressivament el ventall de possibilitats per a dedicar la carrera a la interpretació, tant individual com en conjunts exclusivament femenins. En altres professions interpretatives, com la direcció, s’ha d’esperar al segle XX per a trobar dones al capdavant d’agrupacions musicals.

Primeres interpretacions de piano a València

Les primeres interpretacions públiques de l'acabat d'inventar 'pianoforte' a València tingueren lloc els darrers anys del segle XVIII. El mateix 1800 s'anuncia que serà Henrieta Borghese, qui n'oferirà un concert.

Alejandra Argüelles Toral i Hevia

Pianista i compositora d'origen èuscar que va estudiar a Madrid amb Baltasar Saldoni, qui la considerava una persona amb altes qualitats artístiques. Va ser també poetessa. No es conserven partitures escrites per ella. Faltà de forma prematura amb catorze anys.

María de la Concepción Asenjo Vilar

Va estudiar al Conservatori de València i amb la pianista francesa Berthe Max. Va difodre a València l'obra de molts compositors estrangers. A més, efectuà una sèrie de conferències-concerts sobre la forma a la música per a piano. Faltà accidentalment quan tenia quaranta-sis anys.

Elena Cuñat Alonso

Pianista i docent. Filla del pintor Zurique Cuñat, va estudiar al Conservatori de València. Posteriorment, va treballar al Conservatori de Màlaga, on participà en nombrosos recitals. Va mantindre correspondència amb diverses personalitats musicals del seu moment. Va estar casada amb el compositor Luís Sánchez, el fons del qual va tindre'n cura.

Adelina Domingo Pons

Violinista. Estudià a Madrid amb Jesús Monasterio. Pensionada per la Diputació de València, essent proposada pel seu professor per al premi Nilsson. Va tocar per a l'aristocràcia i realitzar gires internacionals acompanyada al piano de la seua germana Lucía.

Rosa Fernández Miquel

Intèrpret de piano amb premi extraordinari en els seus estudis. Va obtindre una beca per a estudiar a Europa que es va haver de suspendre per motius familiars. Realitzà gires nacionals com a concertirta. Després de la Guerra Civil esdevingué catedràtica de l'Escola Normal de Música d'Alacant.

Guadalupe Gallud Sirvent

Exercí com a pianista, compositora i docent. Estudià el seu instrument, solfeig i composicio a París. Com a pianista fou comparada amb Arthur Rubinstein i recomanada per alts càrrecs. Fou professora a l'Escola Nacional de Música. Les seus obres de compositora són fonamentalment religioses.

Amparo Garrigues Cotanda

Clavecinista que estudià al Conservatori de València i, posteriorment, a París a l'escola a Saint Lèu La Foret amb Wanda Landowska. Va ser pensionada per la Junta d'Ampliació d'Estudis de la Diputació (1933). Feu nombrosos concerts a París i Ginebra. L'any 1942 esdevingué catedràtica de piano al Conservatori de Valencia. També exercí com a musicòloga amb investigacions sobre l'ornamentació musical en època barroca.

Raquel Gil

Pianista. Alumna del Conservatori de València amb José Bellver, va obtindre de forma continuada la beca de la Diputació de València des del 1928 fins mitjan dècada de 1930. Estudià a París i Berlín. Després, se'n perd la pista.

María Goñi Gallego

Una de les primeres estudiants de violí al Conservatori de València, que apareix cursant l'assignatura d'este instrument el curs 1908-1909. Probablement, filla del violinista Andrés Gallego i germà del pintor homònim. Apareix en premsa amb l'instrument i a l'entorn de la guitarrista Josefina Robledo a Godella.

Amparo Iturbi Báguena

Pianista. La seua carrera estigué unida a la del seu germà José, amb qui realitzà concerts arreu del món i enregistrà diverses pel·lícules a Hollywood. També acompanyà a la soprano Maria Barrientos i efectuà registres discogràfics.

Amparo Peris Bañón

Violinista. Va estudiar a València, finalitzant els seus estudis amb setze anys. L'any 1923 actuà a Barcelona a la sala Aeolian acompanyada del professor Frederic Longàs. Rebé una beca per a estudiar a l'estranger. Durant la dècada de 1920 la trobem actuant a París tant en vetllades de domicilis aristocràtics com en concerts de cambra.

Josefina Robledo Gallego

Guitarrista. Deixeble de Tàrrega. Des de 1912 va realitzar gires exitoses per Amèrica Llatina, establint-se a Buenos Aires i Rio de Janeiro, on exercí com a professora de l'instrument fins l'any 1924. En 1927 contrau matrimoni, traslladant-se a Godella. A partir d'eixe moment reduí notablement la seua carrera. Va transcruire música popular i de diversos compositors per a guitarra.

Josefa Roca Salvador (Pepita Roca)

Provinent d'una família benestant, els seus inicis amb la guitarra tingueren lloc en vetllades familiars. Més tard va ser alumna de Francesc Tàrrega. A més de concertista amb el seu instrument, més tard esdevingué professora a la Societat Coral El Micalet (1984) i al Conservatori de València (1955).

Josefina Salvador Segarra

Violinista. Estudià als conservatoris de Castelló i València. Més tard es va desplaçar a París becada pel govern francés per rebre lliçons de Georges Enescu. Feu gires pels millors teatres europeus i esdevingué solista a les orquestres més reeixides. Nombrosos compositors de renom escriviren obres per a ella. A partir del 1958 fou professora al Conservatori d'Alacant.

Vicenta Tormo Serrano

Arpista. No cursà estudis oficials. Debutà al Teatre Principal de València, exercint posteriorment de concertista a Espanya i Portugal. Va ser membre de les orquestres del Teatro Real, la Sociedad de Conciertos i dels grups de cambra de la reialesa espanyola. Fou docent del seu instrument a l'Escola Normal de Música (1904-1930), on tingué importants discípules.

Petra Tormo Serrano

Arpista. Germana de Vicenta, també arpista. Va ser intèrpret a les orquestres del Teatro Real i la Sociedad de Conciertos.

Concert de dones

Quadre que mostra un grup de cambra d'instrumentistes femenines, obra del pintor valencià Salvador Tuset.

Concert de l'Orquestra Valenciana de Cambra a Barcelona

Concert de l'Orquestra Valenciana de Cambra sota la direcció del mestre Francesc Gil al Palau de la Música Catalana (Barcelona). Tot i la majoria d'hòmens, s'hi aprecia la presència d'una violinista. És, de fet, durant els anys trenta que s'aprecia un augment de dones en diversos àmbits, que es voria coartada amb l'arribada del franquisme.

Concert de la pianista Manolita Saval amb l'Orquestra Valenciana de Cambra a Barcelona

Programa de concert de l'Orquestra Valenciana de Cambra sota la direcció del mestre Francesc Gil al Conservatori de València. La pianista és Manolita Saval, una coneguda artista mexicana d'origen valencià que, a més, va ser una excel·lent pianista, formada al Conservatori de la ciutat.

María Teresa Oller dirigint l'Agrupació Vocal de Càmara de València

María Teresa Oller fou una de les pioneres en la direcció en àmbit valencià. Entre altres, probablement fou la primera dona que dirigí un conjunt i en realitzà enregistraments discogràfics.