Instruments

El valor simbòlic dels instruments en relació amb el gènere sexual depèn de cada context cultural. Hi ha instruments que són interpretats només per homes o per dones, o que representen la masculinitat o la feminitat. Aquest pot variar amb el temps o a causa d’altres condicionants, com ara la religió o l’estatus econòmic.

Com en qualsevol altre aspecte relacionat amb el gènere, l’accés als instruments musicals pot estar aprovat o sancionat de diferent formes. Aquesta aprovació o exclusió, que sempre és social, si es perllonga en el temps, genera que la relació entre el gènere sexual i alguns instruments prenga la semblança de ‘natural’. És a dir, que existisca el mite que hi ha instruments ‘masculins’ i d’altres ‘femenins’, un fet que es desmunta quan vegem que alguns instruments són considerats aptes per a un gènere o altre de forma indistinta en diferents geografies o moments històrics.

En el context occidental, alguns instruments que s’han desrecomanat a les dones perquè l’acció sobre ells implica uns gestos amb els cos qualificats d’inapropiats o indecorosos. En general, hi ha una tolerància més àmplia a la interpretació de les dones dels instruments de corda polsada, de tecla o xicoteta percussió, a més del cant.

A continuació presentem alguns objectes que demostren aquest valor simbòlic dels instruments, com és el cas de la pandereta, però també d’altres que desmitifiquen l’absència de dones com a intèrprets d’altres tipologies d’instruments, com per exemple, els de vent.