El cant de la Sibil·la forma part també de la tradició teatral dins les esglésies que ha perviscut des de l'Edat Mitjana. En aquest cas, és una interpretació que es realitza durant la nit de Nadal. El text, acompanyat de música, es compon d'uns versos sobre els senyals del Judici Final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea. La Sibil·la, tot i que hi ha constència d'interpretació femenina de drames litúrgics, fou representada per un xiquet durant segles. Se'n conserven versions arreu del sud d'Europa. De la versió a València, interpretada a la Seu, en tenim algunes restes textuals, que s'han musicat amb sons d'altres compositors del moment.
