Durant les primeres dècades del segle XX va ser molt habitual que les dones que es dedicaven a la cançó popular aparegueren vestides d'homes als materials gràfics. D'una banda, era una pràctica destinada al gaudi de la mirada masculina, ja que la roba d'home deixava vore millor les formes del cos femení. D'altra, oferiren noves possibilitats d'interpretació de les pràctiques socials i estètiques associades a les dones.
